Conclusions generals....

 Arribats a aquest punt de les pràctiques, considero que ja disposo de prous elements com per poder emetre unes bones conclusions, ben raonades i reflexionades.

Tal i com ja vaig descriure a les primeres entrades del blog, en el que primerament em vaig enfocar va ser en el context d'intervenció. Sempre he considerat que quan arribes a un lloc, el que has de fer és ubicar-te i fer tot el possible per adaptar-te a la forma de fer que hi ha. En l'àmbit professional del psicopedagog, penso que és fonamental tenir-ho present. No es pot entendre la pràctica professional de la psicopedagogia si no s'entén que en primer lloc el context de pràctiques és un centre obert, i en segon lloc aquest recurs està ubicat al barri del Raval de Barcelona. Per a mi aquests dos supòsits van ser un punt de partida. Abans de respondre a les preguntes del Qui?, Que?, Quan? i Com?, em vaig preguntar On. En altres assignatures dels estudis de psicopedagogia, com Anàlisi de casos o Models d'orientació i d'intervenció psicopedagògica, es contempla a les fases d'intevenció psicopedagògica l'anàlisi del context com la fase inicial del psicopedagog. En aquest sentit, vaig gaudir molt descobrint la idiosincràsia del barri, on viuen la gran majoria dels infants i adolescents que s'atenen al centre, i em va oferir un marc general que em van ajudar a entendre posterioment moltes de les dinàmiques que es donaven al centre, així com de les necessitats educatives que tenen molts infants. A banda del barri, calia tenir molt present el recurs propi on he de realitzar les pràctiques: el centre obert. Cal entendre quines són les seves funcions com a recurs socioeducatiu, tenint molt present que pertany a l'àmbit de l'educació no formal, així com al perfil d'infants i adolescents que atén

Una altra qüestió important a destacar és el rol que vaig adoptar durant les meves pràctiques. Pactat amb la tutora, vam acordar que estaria unes hores fent suport i observant l'atenció psicopedagògica individualitzada, però degut a que es reduïa a poques hores a la setmana i a que en alguns casos (depenent de l'infant atès), no era recomanable estar dues persones, vaig estar donant suport durant les estones de reforç als grups de mitjans (de 8 12 anys) i d'adolescents (de 12 a 16 anys). El fet d'haver estat present tant en les intevencions individualitzades com en les grupals, va suposar un enriquiment personal donat que em va donar una persectiva més àmplia sobre les possibilitats del psicopedagog. 

Si bé la tutora des d'un inici em va donar molta confiança i em va animar a participar i a intevenir quan fos necessari, sent un professional més, vam acordar que el més adequat era seqüenciar en fases progressives la meva intervenció per anar guanyant cada cop més més autonomia i seguretat, de forma que es donés un procés natural. Ho exposo en diferents fases:

1. Observació: fase inicial que em va servir pe ubicar-me, conèixer els infants i adolescents, l'equip educatiu, les dinàmiques del centre, el rol del psicopedagog, el context general d'intevenció.... Temporalització: mes d'octubre.
2. Adaptació: un cop disposat de suficient informació, havia de buscar un punt d'encaix al centre per sentir-me el més còmode possible. En aquest punt alguns nois i noies me va voler posar a prova i em va buscar els límits, però es va resoldre sense problemes. En aquesta fase em debatia si havia de començar a intervenir més activament o si encara havia de deixar una mica més de temps. Temporalització: mes d'octubre i mitjans del mes de novembre.
3. Actuació: en aquest cas ja havia guanyat confiança i els infants i adolescents ja em coneixien, esdevenia com a adult un altre model de referència a banda dels educadors o personal voluntari. Començava a fer les primeres intervencions. Temporalització: mitjans de novembre i primera quinzena de desembre.
4. Reflexió: és la fase que culmina tot l'anterior. Es tracta d'una reflexió general de tot el procés realitzat fins ara sobre les possibilitats de la psicopedagogia en un context de centre obert. En aquesta fase puc treure algunes conclusions sobre la psicopedagogia com a eina d'inclusió social, però sempre amb molta prudència i tenint clar que s'ha de sotmetre a una constant revisió ja que és una visió molt esbiaixada. A més a més, encara s'ha de contrastar amb el practicum II, on disposaré de molta més informació i el procés en si mateix estarà més arrelat. Temporalització: segona setmana de desembre.

He d'agrair que tant  la tutora com tot l'equip educatiu m'han facilitat molt les coses i m'han tractat com a un membre més de l'equip, acompanyant-me en tot moment i aclarint els dubtes que m'anaven sorgint. Aquest fet em va facilitar molt sobretot la fase d'adaptació, i ràpidament em va permetre agafar més confiança i seguretat. Malgrat haver diferenciat  el meu procés en fases per fer-ho una mica més clarificador, l'observació, adaptació, actuació i reflexió sempre han estat presents i han anat fluctuant segons la meva actitud i d'acord amb les situacions que em trobava. És evident que en un procés formatiu l'observació i la reflexió juguen un paper cabdal, i han de desembocar en una mirada crítica. A hores d'ara puc afirmar que he arribat a un punt des d'on puc tenir una mirada crítica, però s'ha d'anar construint progressivament respectant els tempos. Tinc la pretensió que amb aquesta mirada crítica pugui acabar les meves pràctiques havent assolit l'objectiu inicial de comprendre el paper que juga la psicopedagogia com a eina d'inclusió social, la qual em permet visualitzar la tasca del psicopedagog/a en un centre obert posant de rellevància les seves possibilitats reals, així com les seves limitacions. 

 Un aspecte que m'agradaria deixar reflectit són tant les situacions favorables com desfavorables viscudes durant les pràctiques, que direm èxits i dificultats en la present taula:

ÈXITS	DIFICULTATS
Acompanyament actiu de tot l’equip, en especial la tutora.	Els infants i adolescents tractaven de posar-me a prova contínuament per veure com responia.
Facilitació d’informació, accés a informes i altres informacions detallades d’interès pel meu procés.	En alguns moment he hagut de quedar-me sol  amb un grup sense ser referent.
Tenir el meu rol ben clarificat i saber els meus encàrrecs i responsabilitats.	Necessitat de l’equip perquè ràpidament fos un professional més (el centre necessita més recursos).
Facilitats per intervenir i passar d’un rol passiu a un rol actiu.	No tenir clar en algunes ocasions en quin grup m’havia d’ubicar o si havia d’estar en atenció individualitzada.
Reflexió permanent amb els/les educadors/es sobre el meu procés i la meva visió.	Manca de recursos psicopedagògics del centre.
La meva opinió com a personal extern al centre era tinguda en compte.	Falta de temps per conèixer més a fons alguns casos en particular.

Un tema del que m'agradaria deixar constància és que arribat al punt d'encarar la recta final dels meus estudis en psicopedagogia, penso que està molt destinat al context de l'educació no formal, l'escola, en detriment d'altres àmbits d'intervenció. M'hagués agradat que aquests estudis haguessin tingut una mica més d'apertura, ja que aleshores m'haurien ofert un marc d'actuació més ampli i per conseqüència ja hauria estat una porta d'entrada a altres contextos que no són necessàriament l'escolar.

També m'agradaria afegir tots aquells aprenentatges fets fins el moment, sempre en clau psicopedagògica (cal tenir present que són aprenentatges superficials atenent el curt recorregut que he tingut en les pràctiques):

• Com intervenir davant dels problemes de conducta.
• Com abordar diferents necessitats educatives especials.
• Com treballar en clau de multiculturalitat.
• Com dissenyar un pla de treball incloent les necessitats de reforç escolar al PEI (projecte educatiu individualitzat) dels infants i adolescents.
• Com dissenyar i adequar el suport a l'escolarització en el context d'un centre obert.
• Com cercar la implicació familiar en el procés educatiu dels fills.
• Com treballar en xarxa, cercant la col.laboració de diversos recursos i professionals que treballen de manera coordinada amb alguns infants i adolescents: Serveis socials, EAIA, CSMIJ, EAP, CEIPs, IES....

I ja per acabar les meves conclusions, m'agradaria recollir la meva particular detecció de necessitats. D'una banda, tant els educadors de grup com la psicopedagoga, no disposen de temps suficient com per poder dedicar-se tot el que els hi agradaria al reforç escolar. En el cas dels educadors/es, recordem que el reforç escolar no deixa de ser un eix més d'intervenció, que complementa altres actuacions: l'acció grupal, l'atenció individualitzada, l'atenció familiar, les coordinacions, les programcions, els PEIs... Per la qual cosa, casi no tenen temps material per preparar i dissenyar material de reforç que es pugui adaptar a les diferents necessitats educatives. En el cas de la psicopedagoga, no treballa a jornada completa i les seves hores casi les ocupa en l'atenció directa, raó per la qual no acaba de tenir els materials que li agradaria per a poder treballar. En aquest sentit, una necessitat detectada és la manca de material i de recursos psicopedagògics del centre. 

D'altra banda, es percep que el grup d'adolescents no acaba d'estar ben cohesionat degut a la diversitat de perfils i de necessitats diferents que hi han. Això provoca tensions en el grup i actituds hostils d'alguns nois enves uns altres que no s'acaben de defensar bé. Alguns comportaments freguen l'anomenat "bullying" o assetjament. Aquest tema s'ha parlat amb l'educadora referent i està un tant inquieta perquè va provant diferents tècniques i estratègies per contenir el grup però no acaba de donar els resultats esperats. S'ha deixat sense assistir al centre durat alguns dies a alguns nois per problemes de conducta, però el probema persisteix i no s'aborda en la seva totalitat. La necessitat detectada és, doncs, la manca d'un pla estratègic per abordar la resolució de conflictes i el bullying.

La meva tasca ara és reflexioanr entorn quina és la millor proposta d'intervenció que puc fer i que no només sigui d'interès pel practicum si no que també esdevingui un suport al centre i ajudi a solucionar de manera efectiva alguns problemes.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica III

La intervenció psicopedagògica, com diem, s'ha fonamentat en tres eixos. A banda d'haver reorganitzat la situació de la noia, orientant-la en el seu procés i identificant les seves necessitats educatives, i d'haver intervingut amb la família per tal de cercar la seva implicació en el procés de la seva filla, promovent un canvi d'actitud favorable, es va fer una coordinació amb la tutora de 6è de Primària. Per raons horàries, la psicopedagoga no va poder assistir a la reunió, de manera que l'educadora referent em va demanar que l'acompanyés ja que d'aquesta manera podria enriquir el meu procés formatiu, adquirint una visió més àmplia i multidisciplinar del cas. Malgrat que la psicopedagoga no podia assistir, el contingut de la reunió el va preparar prèviament amb l'educadora referent.

El dijous 27 de novembre, doncs, es va realitzar aquesta reunió al CEIP Collasso i Gil, escola  a la que assisteix la noia. La tutora va mostrar molt bona predisposició, amb una actitud molt oberta i col.laborativa. Els punts tractats a la reunió van ser els següents:

• Conducta general de la noia a l'escola.
• Actitud a les classes. 
• Presentació de les tasques i rendiment acadèmic.
• Relació amb la família.
• Explicació del pla de treball que es porta a terme des del centre.

La conducta de la noia és bona, en termes generals. La tutora valora que és molt respectuosa i gens problemàtica, però que a principis de curs, sobretot als mesos d'octubre i novembre, estava molt apàtica. En general la relació amb els companys és bona, però va comentar que algunes ocasions se la veia una mica aïllada i potser un tant distanciada de la resta. Mantenia principalment relació amb una altra noia, sent mot amigues. Necessitava participar més en les dinàmiques de grup. 

A les classes, tot i no donar problemes, sovint estava ausent i desconnectava amb molta facilitat de les explicacions dels mestres. Fins a mitjans de novembre, no presentava les tasques amb regularitat, no s'apuntava les coses a l'agenda i se la veia despistada i desmotivada. La tutora també comenta que tots els mestres apunten a que la noia té molt poca autoestima i que està molt bloquejada. Algunes assignatures les va superant amb dificultats però les matemàtiques i el català són les que més li costen.

Comenta també que la noia  assisteix i marxa sola del centre, sempre acompanyada de la noia amb la que té més vinculació. La tutora mai ha vist la mare, per la mateixa raó que al centre obert (horaris laborals), i amb el pare s'ha trobat un cop en una entrevista. En la reunió mantinguda, va percebre que el pare era molt exigent amb la noia, i que només es preocupava pels resultats acadèmics, deixant en un segon pla factors emocionals o motivacionals de la seva filla. La tutora va intentar fer-lo veure de la implicació que havia de tenir amb la seva filla, així com de l'actitud que havia de tenir per tal d'ajudar-la, perquè la noia té potencial i pot rendir més.

Per part del centre obert, s'explica la situació de la noia i de l'evolució favorable que ha anat fent des que es va iniciar al curs. Es posa sota coneixement de la tutora que la noia rep suport psicopedagògic, fet que valora molt positivament com a una gran ajuda. Es posen de rellevància moltes coincidències en quat a l'actitud de la noia, que manifesta en els dos entorns. Així mateix, l'educadora exposa el pla de treball que s'està seguint amb la noia, amb les inquietuds i deteccions de necessitats que s'han fet des del centre obert. Es cerca de manera explícita la complicitat de la tutora per treballar de manera coordinada i d'impulsar la noia en el seu procés. Tanmateix, la tutora admet canvis favorables molt significatius de la noia, que coincideixen quan es va reorganitzar la seva situació a efectes psicopedagògics. 

Ambdues professionals es mostren convençudes que es va en la bona direcció i que la noia acabarà per donar el millor de si mateixa. Es fixen els següents acords:

• Fer un seguiment actiu del procés de la noia.
• Manenir una comunicació activa entre l'escola i el centre obert, en total cooperació. Es valora la via email com el canal de comunicació més ràpid i eficaç per donar qualsevol informació.
• Tornar a fer una reunió de coordinació al mes de febrer.
• Mantenir un discurs compartit amb el pare, cercant la seva implicació.
• Fer més partícep la noia en el seu procés, fer-la conscient de les capacitats i ajudar-la a treballar inseguretats.

A tall de conclusions, valoro molt positivament haver participat en aquesta coordinació ja que he viscut personalment com es treballa la col.laboració entre centres, que tot i ser els dos educatius, pertanyen a contextos ben diferents (formal i no formal). La col.laboració entre professionals, és una peça clau que forma part de la tasca quotidiana del psicopedagog. Sense la implicació de diferents professionals és pràcticament impossible abordar un cas amb èxit. Els trets que valoro molt en aquesta coordinació són:

• Confiança entre professionals.
• Aportacions constructives.
• Comunicació fluïda.
• Predisposició per col.laborar.
• Actitud de compartir tasques i d'implicar-se en un cas.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica II

Una altre eix d'intervenció que es va dur a terme a va ser amb la família. Cal dir que l'àmbit d'actuació del centre obert contempla no només l'atenció dels infants i adolescents si no també l'atenció familiar. En aquest sentit, són moltes les iniciatives que des del centre es porten a terme per vincular les famílies a la realitat del centre i per acompanyar-los en el procés educatiu de llurs fills.

Tal i com ja s'ha exposat en el cas de K.R.B, una dels problemes detectats era la pressió que rebia des de casa. El pare és la principal figura referent amb el centre, ja que la mare té horaris laborals que impediexen que pugui assistir al centre. En entrevistes anteriors realitzades amb el pare i en converses informals quan ve a recollir a la seva filla a la sortida, es percebia una persona amb una manera d'entendre l'educació molt tradicional, i amb poca sensibilitat per entendre que la seva filla malgrat els resultats s'esforçava i per tant calia animar-la. L'educadora referent i la psicopedagoga doncs van decidir abordar el tema, i van fer una intevenció familiar amb el pare. Les dues professionals van creuere convenient que no estigués present en les dues enrevistes que es van fer, ja que tres persones era molt un tant excessiu. 

Les demandes del pare eren les següents:

• La seva filla havia d'aprovar totes les assignatures.
• A casa havia de fer lectura i estudiar malgrat fer-ho al centre obert
• La seva filla no aprovava perquè es podia esforçar encara més.

Els punts  que va detectar la psicopedagoga per poder intervenir van ser:

• Una visió distorsionada sobre la realitat de la seva filla
• Incapacitat per comprendre que incideixen factors emocionals i motivacionals en l'educació.
• Dificultats per percebre que la seva filla necessitava més atenció i afecte, i que tenia alguns problemes d'integració.
• Dificultats per entendre que a la seva filla li costava el català.
• Una actitud sobre l'educació molt tradicional que encara bloquejava més a la seva filla, afegint més pressió, fent comentaris del tipus: "La letra con sangre entra", o amenaces dient que si no aprova enviarà la noia a Equador amb els avis.

El pla de treball sortint va ser:

• Canviar el discurs sobre la seva filla i no jugar amb les amenaces.
• Buscar espais de trobada a casa perquè parlin sobre com se sent la noia a l'escola, ensenyar-li l'agenda, fer deures conjuntament....
• Animar-la i fer-li un reforç positiu quan aprovi o tregui una bona nota, reconèixer els mèrits.
• No pressinonar-la i no convertir el seu procés educatiu en una negociació d'interessos.
• Apropar-se més a la seva filla des de la vessant emocional.
• Fer-lo entendre que el procés eduatiu és integral i que per tant engloba molts factors, no només l'estrictament acadèmic.

Aquests temes es van abordar en dues entrevistes, i progressivament el pare va anar canviant el discurs i l'actitud, al temps que la noia se sentia més alleugerida. El pare va comprovar com els esforços de la noia ja eren un mèriten sí mateixos, i que els resultats ja vindrien més tard. Quan més endavant des de l'escola van donar informes positius de la noia i quan es van començara veure els primers resultats favorables, el pare es va relaxar més. La situació segueix la bona direcció, i progressivament el canvi d'actitud del pare és directament proporcional als bons resultats de la noia.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica I

En una altra entrada ja vaig exposar una intervenció que vaig decidir incloure en el meu blog per la forma que es va adoptar al temps d'intervenir. Ara m'agradaria comentar el cas d'una noia de 6è de primària que assisteix a les sessions amb la psicopedagoga., degut a la riquesa d'actuacions que està requerint que són d'especial interès psicopedagògic i també pel meu procés formatiu:

La noia és d'origen equatorià i fa 4 anys que resideix a Barcelona. L'adaptació i integració escolar l'ha costat molt, i en aquest sentit el centre obert com a  recurs l'he està resultant un gran suport. Fruit de la intervenció i detecció de necessitats de l'educadora referent, es va plantejar el cas a la psicopedagoga, la qual va valorar la necessitat d'atendre-la. Entre d'altres, la detecció de necessitats van ser:

• Problemes d'atenció i concentració.
• Baix rendiment acadèmic.
• Una baixa autoestima que dificultava el seu progrés escolar.
• Molta inseguretat i poca tolerància a la frustració
• Dedicació de molts esforços i temps en fer deures i estudiar que després no venien recompensats amb la nota.
• Molta pressió familiar per aprovar que bloquejava encara més a la noia.

El Pla de treball realitzat va tenir tres eixos:

1. Intervenció psicopedagògica.
2. Entrevistes familiars.
3. Coordinació amb l'escola.

Exposaré el desenvolupament de cada eix, però en entrades al blog diferents per tal de no carregar excessivament d'informació una mateixa entrada. En aquest cas, explicaré tot el procés dut a terme fins a la data en quant a l'atenció psicopedagògica.

La noia ha fet un procés formidable. En quant a la seva actitud i la seva predisposició a treballar, ha estat molt bona. Ha valorat aquest recolzament i en tot moment acceptava l'ajuda de la psicopedagoga, així com els suports de l'educador al temps de fer el reforç grupal. En les sessions, d'una hora aproximadament, la psicopedagoga treballava d'una manera molt individualitzada les següents qüestions:

• Suport al deures/estudi escolar, fonamentalment en les àrees de matemàtiques i llengua catalana.
• Ensenyament de tècniques i estratègies d'estudi.
• Seguiment de l'agenda i organització de les tasques.
• Espai de reflexió sobre el propi procés seguit, posant de rellevància èxits aconseguits i dificultats.

La noia assisteix dos cops per setmana (dilluns i dimecres), i cap a mitjans del mes de novembre ja es van a començar a veure els primers canvis: presentació de les tasques encomanades, superació d'alguna prova, canvis en la seva actitud i millora de l'autoestima, ús adequat de l'agenda com a eina d'aprenentatge i organització...

Primeres reflexions....

Un cop transcorregut un temps en la realització de les meves pràctiques, crec que ja disposo d'alguns elements prou signficatius com per poder exposar algunes reflexions de petit format. Tanmateix, la tasca de l'observació i de la reflexió són cabdals en qualsevol procés pràctic i formatiu, i esdevenen dos elements que des d'un bon començament he tingut molt presents. 

Tal i com ja vaig remarcar a la introducció, em vaig decantar per realitzar les pràctiques en un recurs educatiu d'aquesta naturalesa (centre obert), ja que  tenint un cert bagatge i experiència professional en l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc, la meva intenció és comprovar de quina manera la psicopedagogia pot esdevenir uan eina de transformació davant de processos educatius adversos i situacions socials de desavantatge. D'aquí que em vaig decidir pel títol del meu blog, La psicopedagogia com a eina d'inclusió social. Concebre la psicopedagogia d'aquesta manera ha estat el meu punt de partida i és el que m'ha facilitat el marc de referència al temps d'observar, analitzar i reflexionar.

Fins a la data, la intervenció psicopedagògica que es porta a terme al Centre Obert Joan Salvador Gavina compleix el paper de servei complementari que reforça la intervenció educativa de l'equip. Si ens contextualitzem, cal entendre que un recurs socioeducatiu d'aquest tipus ofereix una atenció integral als infants, adolescents, joves i famílies, integrant les dimensins tant educatives com socials. En aquest sentit el suport psicopedagògic es configura com un pilar més que reforça la missió del centre, un pota més que dona suport. M'agrada molt utilitzar el terme d'eina per definir el paper de la psicopedagogia, ja que posa a disposició dels infants i adolescents que atén una sèrie de tècniques, estratègies i recursos destinats a generar processos educatius i acadèmics positius i de millora.

Una de les característiques que particularment penso que ha de reunir la l'actuació psicopedagògica és la seva vessant individualizadora, fet que pressuposa que ha d'adaptar-se a les necessitats educatives de l'alumne/infant/adolescent. Aquest principi està contemplat  en la metodologia del centre, fonamentada entre d'altres aspectes en una pedagogia individualitzadora que la figura del psicopedagog/a té en compte. Així doncs, fruit del treball col.laboratiu entre educadors/es i la psicopedagoga, es dibuixen les necessitats educatives dels nanos que van derivats a aquests servei, i es marquen unes línies d'actuació que s'ajusten a cada cas. D'aquesta manera, la intervenció psicopedagògica és molt variada, amb estratègies i tècniques ben diferenciades, intentat oferir una resposta el més ajustada possible a les particularitats.

M'ha semblat força interessant la flexibilitat i la plasticitat d'aquest servei, així com l'alta capacitat de donar una resposta educativa de qualitat als infants i adolescents atesos. Considero que aquest fet converteix la intervenció psicopedagògica en una eina molt potent que cerca l'adequació i la idoneitat, i puc assegurar que frega en tot moment la qualitat professional. Una qualitat que arrela en dos pols: responsabilitat i compromís. Responsabilitat d'acord amb la tasca de donar suport, potenciar i afavorir processos educatius, i compromís d'acord amb les necessitats del perfil d'infants i adolescents atesos.

Intervenció davant d'un cas

Durant el desenvolupament de les meves pràctiques són freqüents els casos complicats que es donen al temps de fer la intevenció psicopedagògica amb els infants i adolescents. Recordem que ens movem en el context del centre obert, i molts menors presenten especials problemes de conducta i de rebuig sistemàtic davant de situacions que vinculen amb l'escola. Aquestes situacions són difícils de gestionar però formen part del quotidià que els educadors/es referents han d'afrontar molt sovint. El problema ve quan la psicopedagoga ha d'abordar una situació de conflicte amb un infant que presenta una actitud de rebuig a treballar. El fet de no ser un referent tant consolidat com els educadors, que estan cada dia amb ells, implica que tingui més dificultats per abordar aquest tipus de situacions.

En aquest sentit, vull compartir un cas en particular, entre molts del que he observat, ja que la manera que s'ha tingut per intervenir penso que recull molt bé els procediments i les fases que ha de seguir la figura del psicopedagog/a. Tota la informació que he recopilat l'exposo en forma de les fases que personalment penso que són les que es van seguir:

1-Identificació del problema-diagnòstic de la situació: al llarg de diferents sessions que el psicopedagog fa amb un infant, detecta un comportament hostil per part d'aquest, que es tradueix en desafiament a l'adult, no complir amb les tasques, faltes de respecte reiterades, abandonament de la sala de treball.... Malgrat els advertiments del professional, la conducta negativa persistia.

2-Construcció conjunta del problema: la psicopedagoga posa en coneixement de l'educadora referent el problema, valoren el cas en profunditati de forma col.laborativa cerquen un pla d'actuació amb l'objectiu de millorar la situació de l'infant. S'analitzen possibles causes i es comprova si hi ha quelcom que no s'ajusta a les necessitats de l'infant.

3-Aplicació del pla de treball: segons l'acord al que arriben l'educadora referent i el psicopedagog, s'estableix el següent:

• Aplicar una conseqüència degut a alguns comportaments greus de l'infant.
• Fer una tutoria amb ell amb la presència de la psicopedagoga i l'educadora
• Reorientar la intervenció psicopedagògica: treure un quart d'hora de treball, canviar alguns aspectes metodològics.
• Reforçar els comportaments positius quan es donin
• Mantenir una comunicació més activa entre psicopedagoga i educadora per veure els canvis

4-Avaluació: al final del trimestre, en la reunió de casos, es plantejarà aquest per tal de veure com ha respòs l'infant als canvis introduits.

Les meves funcions al centre de pràctiques

 Amb la psicopedagoga del centre es va acordar en una reunió inicial celebrada el 7 d'Octubre que el meu principal encàrrec al llarg del mes és bàsicament el d'observar. Es va aclarir que comprenia bàsicament en observar els comportaments  i actituds dels infants i adolescents tant en la dinàmica del centre obert com en la dinàmica de l'atenció psicopedagògica, així com tots els detalls relatius al quotidià del centre obert, amb la finalitat d'ubicar-me el màxim possible en el context. A partir del mes de novembre, sempre i quan em trobi amb prou seguretat, puc començar a intervenir i a aprofundir en la dinàmica.

Posteriorment vam establir de comú acord quines seran les meves funcions, encàrrecs i responsabilitats. Ambdues parts vam coincidir en la necessitat que aquestes es vagin assumint de manera molt progressiva. Sobretot em va remarcar que el més important és contextualitzar-me el màxim possible, ja que si aquesta fase prèvia no està ben assimilada, és molt probable que posteriorment tingui dificultats per entendre algunes dinàmiques que es donen en l'atenció psicopedagògica. Les funcions pactades són doncs les següents:

• Donar suport a les educadores dels grups de petits, mitjans i adolescents durant les seves activitats de reforç escolar.
• Preparar i dissenyar algun material de reforç que sigui necessari d'acord amb les necessitats detectades.
• Participar en les sessions d'atenció psicopedagògica, a partir de dues fases: la primera asumint un rol més d'observador, i la segona com a educador de suport.
• Assistir a les reunions d'equip on es parli de casos d'infants i adolescents atesos en atenció psicopedagògica.
• Assistir a les coordinacions que els educadors facin amb les escoles i/o instituts, sempre que sigui possible.
• Fer aportacions i crítiques constructives a partir de la meva mirada com a alumne en pràctiques.

Si bé aquestes funcions descrites esdevenen un marc d'acció de base, en qualsevol cas són encàrrecs tancats ja que a mida que es vagin desenvolupant les pràctiques es poden anar reformulant.

La intervenció psicopedagògica

En aquest apartat detallem a grans trets en què consisteix la intervenció psicopedagògica que es porta a terme en la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina.

La figura del psicopedagog/a és clau en el Centre Obert. La seva actuació reforça i complementa les accions educatives dels educadors. El marc teòric que orienta la seva intervenció es fonamenta en un model col·laboratiu, ja que   col·labora estretament amb la resta de l’equip educatiu, i en un model interaccionista, ja que es tenen presents tant les variables personals com ambientals dels infants i adolescents. La seva tasca està molt delimitada i es concreta a partir dels encàrrecs i de les necessitats de l’equip del centre. Com en tota proposta de treball que requereix una intervenció psicopedagògica, se segueixen els següent passos:

a) Conèixer i analitzar la demanda: els educadors referents dels infants i adolescents fan una detecció de necessitats i determinen quins són els perfils que requereixen una atenció psicopedagògica.

b) Prendre els primers acords conjuntament, reformulació del problema: en una reunió d’equip amb la presència del psicopedagog s’exposen tots els casos i es debat quins són els més prioritaris ja que l’atenció, al ser individualitzada, no pot arribar a tos els casos plantejats.

c) Elaboració d’un pla de treball: l’educador fa un traspàs del cas derivat al psicopedagog donat que l’atenció educativa és integral i aquest ha de conèixer en profunditat el cas i quines dificultats ha d’afrontar. S’acorda un pla de treball específic.

d) Col·laborar en el desenvolupament de la feina: es manté una coordinació constant amb el psicopedagog. L’educador/a informa dels canvis que es puguin produir en la vida de l’infant o adolescent i que hagin de ser tinguts en consideració, de la mateixa manera que el psicopedagog informa de les observacions que fa. Cal mencionar que aquest professional també construeix un vincle educatiu i també fa una detecció de necessitats que no solament afecten a l’àmbit escolar. Quan s’escau, es realitzen reunions de seguiment per abordar algun cas particular.

e) Avaluació del treball seguit: el psicopedagog realitza reunions trimestrals amb l’equip educatiu on exposa tota la intervenció efectuada al llarg del trimestre, amb els avenços i les dificultats. Es fa una revisió conjunta de les notes escolars, així com el resultat de les coordinacions que els educadors fan amb els mestres.

El perfil d’infants que són derivats al servei de psicopedagogia reuneix les següents característiques:

•        Al índex de fracàs escolar. 
•   Dificultats per seguir el ritme escolar, infants i adolescents amb adaptacions curriculars.
•   Alguns tenen NEE (necessitats educatives especials): TDAH, problemes de conducta, negació a fer deures, problemes de concentració, angoixes..   
•   Nivell competencial per sota de la mitjana.

Un cop el psicopedagog/a té el llistat de tots els infants i adolescents que ha d’atendre, amb edats compreses entre els 6 i els 14 anys, realitza una planificació per tal de dissenyar un horari marc setmanal on es puguin encabir per dies i per hores els casos derivats. Normalment l’atenció és dues sessions per setmana, amb una hora per sessió. El psicopedagog s’encarrega d’anar a buscar els infants a la seva sala, tret del cas dels adolescents. Els acompanya al despatx de treball, on es farà l’atenció individualitzada. Segons el cas concret, es treballa  a partir dels deures que portin o a partir de les fitxes que el psicopedagoga proposi, al llarg d’una hora. En el cas que algun infant no vulgui treballar, es compta sempre amb el suport de l’educador referent. 

El camp d’acció del psicopedagog/a es concreta en les següents funcions:    

• Suport al procés d’ensenyament i aprenentatge: s’encarrega de donar suport al procés acadèmic reforçant aquelles àrees on es manifesten més dificultats, partint d’una educació individualitzada.
•   Atenció a la diversitat dels infants i adolescents: el servei de psicopedagogia ha de donar resposta a totes les possibles necessitats detectades en un centre on conflueixen moltes peculiaritats i característiques.
•   Atenció de les necessitats educatives especials: dóna suport a molts infants i adolescents amb NEE.
• Assessorament i orientació acadèmica i personal: guia i orienta els processos d’aprenentatge, assessora l’equip educatiu.
• Millorar processos cognitius dels infants i adolescents: la seva tasca pretén promoure una millora significativa en els processos cognitius.

La metodologia que fa servir s’adequa fonamentalment a la línia pedagògica del centre, i es basa en els següents principis:

a)    Pedagogia activa i participativa: els infants i adolescents esdevenen els autèntics protagonistes i participen activament en el seu procés educatiu, i el psicopedagog/a és un punt de suport i una eina més a la que poden recórrer.

b)   Pedagogia basada en el procés d’aprenentatge: el psicopedagog/a posa a l’abast dels menors tots aquells recursos per tal que el seu aprenentatge tingui un sentit, un significat.

c)    Pedagogia individualitzada: el psicopedagog/a té en compte la individualitat de cada infant. Respecta i s’adequa a tots els ritmes i nivells d’aprenentatge.

d)   Pedagogia socialitzadora: el psicopedagog/a no es limita només a abordar la part acadèmica, també té en compte i entén la importància del medi que envolta els infants i adolescents.

e)    Pedagogia basada en la relació educativa: la intervenció psicopedagògica ha de ser de qualitat i s’ha d’establir una relació fonamentada en el respecte i la confiança que permetin cercar el consentiment de l’infant i adolescent a participar en el servei psicopedagògic.

f)     Treball en equip: tota la intervenció psicopedagògica que es duu a terme no s’entén sense un treball en equip que la sustenti i que sigui capaç de treballar de forma unificada.

Les seves tasques o actuacions són les següents:

• Elabora i dissenya material de reforç i fitxes de treball adequades segons el pla de treball estipulat.
• Dóna suport en la realització de deures i tasques escolars.
• Ofereix una atenció individualitzada a infants que presenten problemes de conducta i necessitats educatives especials, compensant el dèficit educatiu que sigui més adient través de diferents activitats psicopedagògiques.
• Estableix plans de treball individualitzats.
• Fa un seguiment de l’evolució acadèmica dels infants i adolescents que atén.
• Elabora informes de seguiment sobre l’evolució acadèmica dels infants i els adolescents.
• Participa en reunions d’avaluació amb l’equip educatiu.

Una tarda qualsevol al centre obert: el quotidià

És interessant descriure en aquest apartat com es viu el quotidià en el centre obert. Els menors assisteixen de dilluns a divendres una vegada han sortit de l’escola o institut. L’atenció directa es fa en la franja de la tarda que va de les 17 h fins les 19,45 h. Durant aquest període, es porten a terme diferents activitats educatives prèviament programades. Una dinàmica de la tarda s’estructura de la següent manera:

     

•      Acollida: moment en el que s’acull als menors que arriben al centre, és un temps lliure però regulat i controlat on poden fer ús d’alguns jocs que l’educador/a cregui convenients. Es tracta d’oferir un temps de distensió per trencar la dinàmica escolar i no entrar directament en la del centre obert. Els nens arriben escalonadament segons vagin sortint de l’escola.
•          Berenar: des del Centre Obert Joan Salvador Gavina s’ofereix berenar, que el realitza tot el grup amb l’educador, i que varia segons el dia de la setmana. Es treballen hàbits de salut i higiene.
•      Reforç: es dona suport a les tasques i deures escolars i s’ofereixen els mitjans i els espais que siguin més adients segons el cas.
•    Activitat de tarda: segons el dia de la setmana, es realitza una activitat diferent amb els seus corresponents objectius, com ara futbol, piscina, tallers, informàtica...

Cal dir que en aquesta dinàmica, a part d’estar conduïda per l’educador/a, hi participen molts voluntaris, persones en pràctiques i suports específics , amb el fi d’oferir una atenció de la màxima qualitat possible. Un d'aquests serveis o suports és el de psicopedagogia. Els horaris s'estructuren de manera que es puguin atendre tots aquells infants i/o adolescents que tinguin necessitats educatives especial. Tot això es dona  al llarg de tota la tarda, en la que s'arriben a atendre 3 nois o noies durant una hora,  de manera individualitzada.

Anàlisi del context II: la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina

Per tal d’apropar-nos a la realitat educativa del Centre Obert Joan Salvador Gavina, i fonamentalment per entendre la intervenció psicopedagògica que es porta a terme, hem de contextualitzar-nos en els seus inicis històrics, que de ben segur ens permetrà entendre millor quina és la seva funció actual com a recurs educatiu.

 Aquesta Fundació neix l’any 1978 amb el fi de donar resposta als greus problemes socials i a les mancances tant materials com educatives que es donaven en el si del barcelonès barri del Raval. El Centre Obert Joan Salvador Gavina va esdevenir, doncs, el primer centre d’atenció diürna per a infants i joves en situació de pobresa i de risc social de Catalunya. En aquest sentit, cal apuntar que aquest projecte s’adreçava al col·lectiu d’infants i adolescents autòctons però d’ascendència castellana, la majoria dels quals pertanyien a l’ètnia gitana. 

Cap a la segona meitat dels anys noranta  comença a adreçar les seves activitats a joves immigrants, com és el cas del col·lectiu de menors magrebins indocumentats i no acompanyats (MEINAS). Des d’aleshores, el Centre Obert Joan Salvador Gavina ha tingut la capacitat d’adaptar-se als reptes i a la realitat social del barri on desenvolupa la seva acció, i actualment treballa des de la línia de la prevenció de situacions de risc, promovent la igualtat d’oportunitats a infants, joves i famílies que es troben en situació de desavantatge i d’exclusió social. La Fundació és un clar reflex de la multiculturalitat  present al barri, ja que atén infants, joves i famílies de moltes nacionalitats diferents. Donat aquest espectacular amalgama de cultures, el Centre Obert Joan Salvador Gavina contempla al seu ideari els conceptes d’interculturalitat i diversitat cultural, promovent en la seva tasca valors de respecte i tolerància per a totes les cultures, religions i opcions de vida. Per treballar la socialització i la integració d’aquests infants i famílies, els projectes es desenvolupen tenint en compte la interculturalitat.

Actualment, existeixen menors i famílies d’orígens molt dispars, i es poden observar diferents nacionalitats que conviuen en total harmonia. Fins a la data, l’entitat atén població del Pakistan, del Marroc, d’Algèria, d’Equador, de Colòmbia, de Senegal i de l’Índia, a més dels autòctons i de l’ètnia gitana. Alguns d’aquests menors són nascuts a Catalunya però d’ascendència estrangera, altres, en canvi, són nascuts a fora. Aquest col·lectiu immigrant o nouvingut, acostuma a trobar-se en una situació d’exclusió social i té més dificultats per optar a les oportunitats. 

El Raval no deixa de ser un barri guetto on s’han anat instal·lant els immigrats que arribaven a la ciutat. Aquest fet, ha abocat a moltes famílies que participen en l’entitat a una situació de marginació i de precarietat, dificultats de les quals el Centre Obert Joan Salvador Gavina és plenament conscient. La detecció de necessitats posen de manifest dificultats acadèmiques i el fracàs escolar  de molts infants i joves, problemes de comunicació amb algunes famílies que no coneixen prou l’idioma, famílies que tendeixen a estar a l’atur o a cobrar una PIRMI, i en definitiva, situacions de pobresa i problemes d’integració social.

La intervenció socioeducativa

Es considera que per tal d'emtendre el rol del psicopedagog/a en aquest recurs, cal tenir una visió encara que sigui general de les bases educatives que sustentenla seva intervenció socioeducativa. 

La línia pedagògica que fonamenta el Centre Obert Joan Salvador Gavina, beu de les fonts de la Pedagogia Humanista d’arrels cristianes, que vetlla pel desenvolupament integral de  les persones en tota la seva amplitud, independentment de la seva cultura i/o religió.   A més a més, el centre defensa en la seva actuació una perspectiva bio-psico-social, on es tenen presents totes les dimensions en les que es troben immersos els infants i les famílies que atenen. Amb la seva proposta metodològica, aquesta intervenció educativa pretén atendre la individualitat al màxim, intentant adaptar-se de la millor manera possible a les característiques de cada menor i de cada família, sense cap tipus de discriminació. Les intervencions sòcio-educatives es despleguen a partir de diferents àmbits transversals:

· Àmbit de formació: activitats que pretenen garantir l’adquisició d’aprenentatges bàsics, compensar deficiències socioeducatives i promoure la formació contínua.

· Àmbit de competències socials: activitats que pretenen garantir el desenvolupament d’habilitats socials i fomentar el descobriment i assumpció de valors que afavoreixin la convivència entre diferents cultures.

· Àmbit laboral: activitats dirigides a promoure capacitats i habilitats per orientar en la inserció laboral.

· Àmbit de salut i esport: activitats que pretenen garantir una qualitat de vida saludable, prevenint factors de risc i potenciant els factors protectors.

· Àmbit de cultura, art i oci: activitats encaminades a promocionar i garantir l’ús òptim i saludable del temps de lleure i a fomentar l’expressió emocional mitjançant la cultura.

·  Àmbit de sensibilització: activitats destinades a sensibilitzar la societat vers les problemàtiques i desigualtats socials.

I  Davant d'aquesta tasca educativa, farem esment al perfil  dels infants i adolescents que s'atenen.  La intervenció socioeducativa que emprèn el Centre Obert Joan Salvador Gavina està dirigida, com ja s’ha comentat, en atendre infants i famílies del barri del Raval en situació de risc social i de desavantatge. En aquest apartat posarem de manifest quin és aquest perfil dels educands i de les seves famílies. Abans, però, cal deixar ben clar què entenem per risc social. Considerem que es tracta d’un conjunt de situacions que no afavoreixen la integració social dels menors i que posen en perill el seu desenvolupament integral, donant peu a conductes socialment inadequades i de desadaptació. D’altra banda, per desavantatge social entenem que tant els infants com les seves famílies no tenen un accés ple a les seves necessitats, ja que no estan cobertes i per tant no tenen les mateixes oportunitats per desenvolupar-se adequadament. A continuació, detallem quines són les principals deteccions de necessitats socioeducatives en els infants, adolescents i joves:

• Manca d’higiene i absència d’una dieta equilibrada
• Dificultats per seguir un horari estructurat i organitzar-se
• Manca de projecció i  planificació de futur
• Manca d’estimulació física i cognitiva
• Dificultats d’aprenentatge i desvalorització d’aquest
• Analfabetisme funcional
• Fracàs escolar
• Absència de models i valors educatius
• Baixa autoestima i por a encarar situacions noves
• Mancances afectives
• Desajustos emocionals

Pel que fa als infants i adolescents d’ascendència estrangera, així com a les seves famílies, destaquem tant  les següents necessitats com els seus principals problemes:

• Desconeixement d’algunes regles de comunicació
• Coneixement precari del català i castellà en alguns casos
• Dificultats escolars i fracàs escolar
• Absència de models educatius familiars clars, i sovint absència de la figura paterna
• Assumpció de rols d’adults en el si familiar
• Més dificultats al temps d’integrar-se socialment
• Famílies que viuen de l’economia submergida
• Economia familiar molt precària
• Algun membre familiar involucrat en temes policials i penitenciaris

És a partir doncs d’aquest anàlisi de necessitats que el Centre Obert Joan Salvador Gavina emprèn la seva tasca destinada a fer minvar aquestes problemàtiques, així com a oferir models educatius alternatius. En aquest sentit, la funció psicopedagògica no és més que una eina més d'inclusió social que fa servir el centre.

Anàlisi del context I: El Raval: igual però diferent

Una de les fases primordials que es porta a terme en qualsevol procés d'intevenció psicopedagògica és el context d'actuació. Considero bàsic i fonamental que el psicopedagog/a tingui clar on ha de desenvolupar la seva tasca, amb el fi de conèixer a fons quina és la realitat amb la que ha de treballar. Per aquesta raó vull dedicar aquest apartat a parlar del barri del Raval, però no només per això. Aquest barri és tan idiosincràtic i complexe que mereix un anàlisi personal en clau de diagnòstic. 

El Raval arrossega l’etiqueta estigmatitzadora de ser un barri problemàtic i conflictiu, amb un alts índex de delinqüència que van marcar clarament la  seva vida quotidiana durant les darreres tres dècades del S.XX. S’ha especulat molt al voltant d’aquestes qüestions, i molts mites, prejudicis i una Administració que fins fa no gaire sempre l’ha girat l’esquena al barri no han fet si no agreujar més la seva problemàtica i afegir més càrrega pejorativa a la ja degradada imatge del barri. Paral·lelament, no podem obviar un fenomen que jau molt latent al Raval: la immigració. Des de les primeres onades migratòries a mitjans de la dècada dels noranta, el Raval sempre ha registrat uns elevats índexs d’immigració que l’han anat convertint en un barri “guetto”. D’aquesta manera s’ha anat configurant un autèntic amalgama multicultural donant peu a una extraordinària  riquesa cultural que determina la vida quotidiana del barri i que destaca notablement per sobre d’altres barris barcelonins. Aquesta interculturalitat es veu clarament reflectida en les  escoles públiques del CEIP Drassanes i CEIP Collasso i Gil, on són evidents algunes “aules guetto” per la quantitat d’alumnes d’origen estranger que acull, i en la població que acullen els diferents centres oberts del barri, on destaca la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina,  centre on estic realitzant les pràctiques.

No són poques les iniciatives que en clau d’interculturalitat han estat impulsades des del barri per netejar una imatge distorsionada que té la societat sobre la immigració i el Raval i per trencar el llast que arrossega entorn d’aquestes qüestions. El teixit associatiu i la xarxa que conformen totes les entitats socials i culturals han difós diferents eslògans que reivindiquen el Raval com a un epicentre de cultures més enllà de la marginació i la delinqüència, que els mitjans de comunicació s’encarreguen d’amplificar, i han volgut demostrar com al Raval conviuen amb normalitat infinitud de nacionalitats i diferents opcions religioses.

El Raval ens presenta dues cares. Si bé d'una banda s'ha modernitzat i s'ha obert al turisme, amb alguns equipaments com el CCCB, el MACBA o la Filmoteca, d'altra banda encara persisteixen els problemes que l'han assolat tota la vida i que són difícils de gestionar: prostitució, drogradiccions, deliqüència i marginació. Aquesta dicotomia fa del Raval un barri tan particular, capaç de fascinar molta gent per la seva gran riquesa cultural i la convivència intercultural i de provocar el rebuig pels seus problemes socials. I és que segons es miri, el Raval és el barri de sempre, que està igual, o és un barri transformat, diferent.

Introducció

El fet de proposar com a títol per aquest blog " La psicopedagogia com a eina d'inclusió social" expressa la meva particular visió  que tinc sobre la psicopedagogia i les seves aplicacions professionals. 

La meva formació és en Educació Social, i darrerament m'estic orientant cada vegada més en la intervenció socioeducativa en el camp de l'infància i l'adolescència en risc. En el seu moment, vaig considerar oportú apostar per la formació en Psicopedagogia tot i considerant que pot esdevenir un gran instrument per intervenir en aquests contextos professionals. Si bé d'una banda complementa la meva formació de base, d'altra banda t'ofereix tot un conjunt d'eines, recursos i estratègies que t'obre noves perspectives professionals. Així doncs, entenc la psicopedagogia no com un fi en sí mateix si no com un mitjà que et permet intervenir d'una forma més integral en processos d'exclusió i en situacions de risc social amb infants, adolescents, joves i famílies.

D'altra banda vaig optar per fer les pràctiques a un centre obert ja que és un recurs on he treballat però sense que hi hagués la figura del psicopedagog/a. Vaig considerar força interessant realitzar les pràctiques a la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina ja que des de fa anys incorpora la figura del psicopedagog/a i tinc la intenció de conèixer de quina manera es pot aplicar la psicopedagogia en escenaris d'educació no formal amb infants i adolescents que presenten algunes dificultats psicosocials i sovint es troben en situacions de risc social. 

L'objectiu prioritari doncs és comprovar, tal i com indica el títol d'aquest blog, com la psicopedagogia pot esdevenir una eina d'inclusió social. Al final del meu Practicum espero haver comprovat quins són els seus èxits així com les seves limitacions, i sobretot fins a quin punt pot contribuir a que infants i adolescents puguin sortir de situacions de desavantatge i de manca d'oportunitats. La psicopedagogia, com a ciència social aplicada, ha d'estar al servei de les persones, i en aquest cas ha de contribuir a la seva transformació i a la creació d'un societat més justa i equitativa.

Per últim, m'agradaria compartir una cita de C.Coll (1996, pàg.33): “El espacio profesional de la psicopedagogía  no està circunscrito a la escuela y a la educación escolar. (....). Todos los procesos educativos, independientemente del contexto institucional  en el que tienen lugar-instituciones escolares, familias, empresas, centros de educación de adultos, centros de formación y capacitación, asociaciones laborales y comunitarias, centros recreativos ,medios de comunicación-son en principio susceptibles de formar parte del campo de actuación de los profesionales de la psicopedagogía”.