Anàlisi del context II: la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina

Per tal d’apropar-nos a la realitat educativa del Centre Obert Joan Salvador Gavina, i fonamentalment per entendre la intervenció psicopedagògica que es porta a terme, hem de contextualitzar-nos en els seus inicis històrics, que de ben segur ens permetrà entendre millor quina és la seva funció actual com a recurs educatiu.

 Aquesta Fundació neix l’any 1978 amb el fi de donar resposta als greus problemes socials i a les mancances tant materials com educatives que es donaven en el si del barcelonès barri del Raval. El Centre Obert Joan Salvador Gavina va esdevenir, doncs, el primer centre d’atenció diürna per a infants i joves en situació de pobresa i de risc social de Catalunya. En aquest sentit, cal apuntar que aquest projecte s’adreçava al col·lectiu d’infants i adolescents autòctons però d’ascendència castellana, la majoria dels quals pertanyien a l’ètnia gitana. 

Cap a la segona meitat dels anys noranta  comença a adreçar les seves activitats a joves immigrants, com és el cas del col·lectiu de menors magrebins indocumentats i no acompanyats (MEINAS). Des d’aleshores, el Centre Obert Joan Salvador Gavina ha tingut la capacitat d’adaptar-se als reptes i a la realitat social del barri on desenvolupa la seva acció, i actualment treballa des de la línia de la prevenció de situacions de risc, promovent la igualtat d’oportunitats a infants, joves i famílies que es troben en situació de desavantatge i d’exclusió social. La Fundació és un clar reflex de la multiculturalitat  present al barri, ja que atén infants, joves i famílies de moltes nacionalitats diferents. Donat aquest espectacular amalgama de cultures, el Centre Obert Joan Salvador Gavina contempla al seu ideari els conceptes d’interculturalitat i diversitat cultural, promovent en la seva tasca valors de respecte i tolerància per a totes les cultures, religions i opcions de vida. Per treballar la socialització i la integració d’aquests infants i famílies, els projectes es desenvolupen tenint en compte la interculturalitat.

Actualment, existeixen menors i famílies d’orígens molt dispars, i es poden observar diferents nacionalitats que conviuen en total harmonia. Fins a la data, l’entitat atén població del Pakistan, del Marroc, d’Algèria, d’Equador, de Colòmbia, de Senegal i de l’Índia, a més dels autòctons i de l’ètnia gitana. Alguns d’aquests menors són nascuts a Catalunya però d’ascendència estrangera, altres, en canvi, són nascuts a fora. Aquest col·lectiu immigrant o nouvingut, acostuma a trobar-se en una situació d’exclusió social i té més dificultats per optar a les oportunitats. 

El Raval no deixa de ser un barri guetto on s’han anat instal·lant els immigrats que arribaven a la ciutat. Aquest fet, ha abocat a moltes famílies que participen en l’entitat a una situació de marginació i de precarietat, dificultats de les quals el Centre Obert Joan Salvador Gavina és plenament conscient. La detecció de necessitats posen de manifest dificultats acadèmiques i el fracàs escolar  de molts infants i joves, problemes de comunicació amb algunes famílies que no coneixen prou l’idioma, famílies que tendeixen a estar a l’atur o a cobrar una PIRMI, i en definitiva, situacions de pobresa i problemes d’integració social.

La intervenció socioeducativa

Es considera que per tal d'emtendre el rol del psicopedagog/a en aquest recurs, cal tenir una visió encara que sigui general de les bases educatives que sustentenla seva intervenció socioeducativa. 

La línia pedagògica que fonamenta el Centre Obert Joan Salvador Gavina, beu de les fonts de la Pedagogia Humanista d’arrels cristianes, que vetlla pel desenvolupament integral de  les persones en tota la seva amplitud, independentment de la seva cultura i/o religió.   A més a més, el centre defensa en la seva actuació una perspectiva bio-psico-social, on es tenen presents totes les dimensions en les que es troben immersos els infants i les famílies que atenen. Amb la seva proposta metodològica, aquesta intervenció educativa pretén atendre la individualitat al màxim, intentant adaptar-se de la millor manera possible a les característiques de cada menor i de cada família, sense cap tipus de discriminació. Les intervencions sòcio-educatives es despleguen a partir de diferents àmbits transversals:

· Àmbit de formació: activitats que pretenen garantir l’adquisició d’aprenentatges bàsics, compensar deficiències socioeducatives i promoure la formació contínua.

· Àmbit de competències socials: activitats que pretenen garantir el desenvolupament d’habilitats socials i fomentar el descobriment i assumpció de valors que afavoreixin la convivència entre diferents cultures.

· Àmbit laboral: activitats dirigides a promoure capacitats i habilitats per orientar en la inserció laboral.

· Àmbit de salut i esport: activitats que pretenen garantir una qualitat de vida saludable, prevenint factors de risc i potenciant els factors protectors.

· Àmbit de cultura, art i oci: activitats encaminades a promocionar i garantir l’ús òptim i saludable del temps de lleure i a fomentar l’expressió emocional mitjançant la cultura.

·  Àmbit de sensibilització: activitats destinades a sensibilitzar la societat vers les problemàtiques i desigualtats socials.

I  Davant d'aquesta tasca educativa, farem esment al perfil  dels infants i adolescents que s'atenen.  La intervenció socioeducativa que emprèn el Centre Obert Joan Salvador Gavina està dirigida, com ja s’ha comentat, en atendre infants i famílies del barri del Raval en situació de risc social i de desavantatge. En aquest apartat posarem de manifest quin és aquest perfil dels educands i de les seves famílies. Abans, però, cal deixar ben clar què entenem per risc social. Considerem que es tracta d’un conjunt de situacions que no afavoreixen la integració social dels menors i que posen en perill el seu desenvolupament integral, donant peu a conductes socialment inadequades i de desadaptació. D’altra banda, per desavantatge social entenem que tant els infants com les seves famílies no tenen un accés ple a les seves necessitats, ja que no estan cobertes i per tant no tenen les mateixes oportunitats per desenvolupar-se adequadament. A continuació, detallem quines són les principals deteccions de necessitats socioeducatives en els infants, adolescents i joves:

• Manca d’higiene i absència d’una dieta equilibrada
• Dificultats per seguir un horari estructurat i organitzar-se
• Manca de projecció i  planificació de futur
• Manca d’estimulació física i cognitiva
• Dificultats d’aprenentatge i desvalorització d’aquest
• Analfabetisme funcional
• Fracàs escolar
• Absència de models i valors educatius
• Baixa autoestima i por a encarar situacions noves
• Mancances afectives
• Desajustos emocionals

Pel que fa als infants i adolescents d’ascendència estrangera, així com a les seves famílies, destaquem tant  les següents necessitats com els seus principals problemes:

• Desconeixement d’algunes regles de comunicació
• Coneixement precari del català i castellà en alguns casos
• Dificultats escolars i fracàs escolar
• Absència de models educatius familiars clars, i sovint absència de la figura paterna
• Assumpció de rols d’adults en el si familiar
• Més dificultats al temps d’integrar-se socialment
• Famílies que viuen de l’economia submergida
• Economia familiar molt precària
• Algun membre familiar involucrat en temes policials i penitenciaris

És a partir doncs d’aquest anàlisi de necessitats que el Centre Obert Joan Salvador Gavina emprèn la seva tasca destinada a fer minvar aquestes problemàtiques, així com a oferir models educatius alternatius. En aquest sentit, la funció psicopedagògica no és més que una eina més d'inclusió social que fa servir el centre.