El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica II

Una altre eix d'intervenció que es va dur a terme a va ser amb la família. Cal dir que l'àmbit d'actuació del centre obert contempla no només l'atenció dels infants i adolescents si no també l'atenció familiar. En aquest sentit, són moltes les iniciatives que des del centre es porten a terme per vincular les famílies a la realitat del centre i per acompanyar-los en el procés educatiu de llurs fills.

Tal i com ja s'ha exposat en el cas de K.R.B, una dels problemes detectats era la pressió que rebia des de casa. El pare és la principal figura referent amb el centre, ja que la mare té horaris laborals que impediexen que pugui assistir al centre. En entrevistes anteriors realitzades amb el pare i en converses informals quan ve a recollir a la seva filla a la sortida, es percebia una persona amb una manera d'entendre l'educació molt tradicional, i amb poca sensibilitat per entendre que la seva filla malgrat els resultats s'esforçava i per tant calia animar-la. L'educadora referent i la psicopedagoga doncs van decidir abordar el tema, i van fer una intevenció familiar amb el pare. Les dues professionals van creuere convenient que no estigués present en les dues enrevistes que es van fer, ja que tres persones era molt un tant excessiu. 

Les demandes del pare eren les següents:

• La seva filla havia d'aprovar totes les assignatures.
• A casa havia de fer lectura i estudiar malgrat fer-ho al centre obert
• La seva filla no aprovava perquè es podia esforçar encara més.

Els punts  que va detectar la psicopedagoga per poder intervenir van ser:

• Una visió distorsionada sobre la realitat de la seva filla
• Incapacitat per comprendre que incideixen factors emocionals i motivacionals en l'educació.
• Dificultats per percebre que la seva filla necessitava més atenció i afecte, i que tenia alguns problemes d'integració.
• Dificultats per entendre que a la seva filla li costava el català.
• Una actitud sobre l'educació molt tradicional que encara bloquejava més a la seva filla, afegint més pressió, fent comentaris del tipus: "La letra con sangre entra", o amenaces dient que si no aprova enviarà la noia a Equador amb els avis.

El pla de treball sortint va ser:

• Canviar el discurs sobre la seva filla i no jugar amb les amenaces.
• Buscar espais de trobada a casa perquè parlin sobre com se sent la noia a l'escola, ensenyar-li l'agenda, fer deures conjuntament....
• Animar-la i fer-li un reforç positiu quan aprovi o tregui una bona nota, reconèixer els mèrits.
• No pressinonar-la i no convertir el seu procés educatiu en una negociació d'interessos.
• Apropar-se més a la seva filla des de la vessant emocional.
• Fer-lo entendre que el procés eduatiu és integral i que per tant engloba molts factors, no només l'estrictament acadèmic.

Aquests temes es van abordar en dues entrevistes, i progressivament el pare va anar canviant el discurs i l'actitud, al temps que la noia se sentia més alleugerida. El pare va comprovar com els esforços de la noia ja eren un mèriten sí mateixos, i que els resultats ja vindrien més tard. Quan més endavant des de l'escola van donar informes positius de la noia i quan es van començara veure els primers resultats favorables, el pare es va relaxar més. La situació segueix la bona direcció, i progressivament el canvi d'actitud del pare és directament proporcional als bons resultats de la noia.