L'adolescència:una mirada antropològica

Al llarg de tot el període de pràctiques, he anat fent diverses reflexions entorn el fenomen de l’adolescència. Crec que com a professionals de l’educació necessitem dotar-nos d’un marc teòric explicatiu que ens ajudi a entendre les tendències i els comportaments d’aquest col·lectiu, així com a comprendre determinats processos educatius. Evidentment, en el camp educatiu es necessita que aquest marc teòric sigui acompanyat de la part pràctica, on es manifesten els fets i on pots aplicar els coneixements adquirits. Penso igualment que com a professional de l’educació, sigui com a psicopedagog/a, mestre/a o educador/a, reflexionar entorn els fenòmens educatius enriqueix la teva professionalitat i et fa més competent i responsable.

En el meu cas, m’agrada molt ubicar-me en l’espai, és a dir, conèixer en primer lloc el tipus de recurs on estic fent les pràctiques, com és el cas d’un centre obert. Això et porta a aprofundir en aquest tipus de recurs, quina funció tenen i quines necessitats atenen. Podem anar més enllà i descobrir perquè es van originar i com s’han anat transformant amb el pas del temps, fins arribar al punt de comprovar quina és la situació actual d’aquest recurs. En segon lloc, cal conèixer el context social i cultural on s’emmarca  aquest recurs, és el que diem el territori. Bàsicament, per una qüestió quasi sistèmica, perquè el territori o context sociocultural determina les dinàmiques d’un centre obert, un recurs que s’adapta a les necessitats socials de l’entorn.

Un cop es disposa de prou informació en aquest sentit, es poden entendre amb molta més facilitat alguns processos educatius així com la població que s’atén. I és que parlar d’una atenció educativa integral implica, segons el meu punt de vista, situar la persona en el seu context social i cultural.

Dit això, m’agradaria abordar el fenomen de l’adolescència però en clau antropològica, és a dir, posant de rellevància la funció que té en el si d’una cultura i d’una societat. Considero que l’antropologia ens ajuda a comprendre aquelles claus que expliquen alguns dels comportaments dels joves contemporanis, tot i recordant que com a ciència s’ocupa dels comportaments humans des d’un punt de vista social i cultural. Amb tot, l’objectiu final és disposar de més elements per comprendre l’adolescència com una forma més de l’expressió humana.

Crec que abans de contextualitzar l’adolescència en el seu marc històric, social i cultural, hem de comprendre quin és el seu significat en sentit ampli. Es tracta d’una construcció social i cultural, mediatitzada per l’espai i el temps, que consisteix en el trànsit d’una etapa de la vida a una altra, és a dir, de la infantesa a l’edat adulta. D’aquesta definició extraiem una sèrie de reflexions. En primer lloc, si diem que es una construcció social i cultural, caiem irremediablement en el concepte del relativisme. Això vol dir que no existeix un arquetipus de joventut susceptible de ser extrapolat a altres realitats socials, cada societat i cada cultura entén aquest període vital de les persones d’una manera diferent, que estarà condicionat pel moment històric. En segon lloc, el fet de situar-se entre els finals d’una etapa (la infantil) i els albors d’una altra (l’adulta), fa que navegui entre el fi d’una dependència i falta d’autonomia personal i els inicis d’una recerca identitària com a ésser independent.

El pas o trànsit del que hem parlat anteriorment, és fruit d’un procés de socialització que atén paràmetres d’espai i temps. Aquesta socialització es porta a terme mitjançant un sistemàtic procés de transmissió cultural. L’adolescència com a fenomen social té una sèrie de repercussions socials donat que es tracta d’un col·lectiu que interactua amb l’entorn i li atorga un significat. La identitat juvenil es genera precisament en el marc de la societat, per tant, cal emmarcar-la en el si d’aquesta. D’una banda, hem de tenir presents les condicions socials, és a dir, com encaixen en l’estructura de la societat segons diferents variables. D’altra banda, no s’han d’oblidar el conjunt d’elements de caire ideològic i simbòlic que configuren les imatges culturals dels adoelscents.

La cultura juvenil com a fenomen social té inevitablement repercussions en l’àmbit educatiu, i des de la pedagogia s’han fet diverses propostes per donar resposta a aquest repte que suposa l’adolescència.

Seguint abordant l’adolescència des d’un punt de vista antropològic, parlar d’aquesta com a fenomen social implica parlar d’un grup humà determinat que com a tal té una sèrie de comportaments en el si d’una societat. És per això que l’antropologia s’ha interessat pel seu estudi, que a través de la mirada antropològica ha intentat entendre les causes d’aquests comportaments, així com les repercussions i l’impacte que generen en una cultura o societat determinada. Amb les poques nocions que tinc en la antropologia, fruit d’algunes lectures realitzades, penso que consisteix en una manera de copsar el món, de concebre’l com a una realitat on tenen lloc els fenòmens socials. Aquesta concepció pretén donar-li un significat al seu objecte d’estudi, sent el cas de l’adolescència.

Davant d’aquestes qüestions, ens podem preguntar com aborda la pedagogia aquest fenomen? En termes educatius, representa tot un repte. La intervenció educativa s’ha d’inclinar cada vegada més a una visió sistèmica, on els adolescents i  joves estan en constant interrelació amb altres elements. Aquest  paradigma implica una nova mirada que ha de contextualitzar tots aquests elements sistèmics de la vida dels adolescents en un marc històric, social i cultural, amb el fi de donar resposta a la construcció de les seves identitats. Només serem capaços de comprendre els seus malestars si oferim solucions educatives reals, que evitin una adolescència a la deriva i representacions pessimistes que veuen un futur poc favorable. Cal dir, que la greu crisi econòmica està transformant aquest fenomen, com és el cas de la generació ni-ni. La pedagogia ha de reinventar-se per donar resposta a aquets nous desafiaments.

Per últim, i a mode de tancament, m’agradaria dir que he decidit incloure en el meu blog aquesta petita reflexió sobre el món de l’adolescència ja que m’ajuda en el meu cas a entendre aquest col·lectiu tan complex, sobretot als que ens dediquem professionalment. Crec que davant de qualsevol situació que hàgim d’abordar, necessitem cercar punt de transcendència que ens doni una perspectiva diferent i una visió més àmplia.