Quan en el món educatiu ens trobem amb educands que tenen dificultats per regular el seu comportament, ràpidament es vincula amb el conflicte, el qual, per extensió, trenca la convivència del grup. Aquest fet afecta inevitablement els processos educatius i les activitats d'aprenentatge generades. En aquest sentit, els professionals de l'educació ens dediquem a donar una resposta educativa tendent a rectificar aquests comportaments.
Les situacions conflictives, inherents als processos educatius, ha requerit que cada professional hagi intentat donar una resposta en soledat o a partir de l'ajuda d'altres companys, com podria ser el cas de l'assessor psicopedagògic.Malauradament, moltes de les situacions que diem "conflcitives" no s'han pogut solucionar amb l'èxit requerit, com és el cas de l'escenari actual de pràctiques. Això ha portat a una reiteració de conductes negatives i a unes respostes cada cop més reactivs per part de l'educador/a referent.
Quan es cau en aquesta situació, es dona una procés d'exclusió mútua entre educands i professionals que cal abordar i que estan sent objecte del meu interès en aquest procés de pràctiques, sempre amb la intenció de millorar la pràctica educativa, sigui orientant la intervenció educativa de l'educador/a o ajudant els educands a transformar la seva conducta.
En el cas dels adolescents, s'estan explorant algunes vies que es consideren cabdals: la participació, el consentiment i la confiança.
La participació és un sentiment de pertinença que hauria d'experimentar l'adolescent/educand en el marc d'un context educatiu determinat. No sentir-se partícip pot donar peu a que no se senti identificat amb l'acció educativa. Participar vol dir crear espais on pugui dir la seva, opinar, crear, decidir, escollir, sentir-se part d'un grup...
Per la seva banda, el consentiment el podem entendre com una acte de responsabilitat. Una responsabilitat on l'adolescent dona el seu consentiment a l'acció educativa, que implica un acord tàcit amb el professional. Assumeix uns compromisos, que primerament poden ser de mínims i progressivament es poden anar eixamplant a mida que el jove assumeix més responsabilitat. Amb el consentiment no s'ha de pretendre eliminar conductes, si no convidar al jove o joves a transformar-les i generar nous vincles saludables.
Al seu torn, la confiança és un procés permanent que sustenta els dos elements anteriors i que està continguda de manera implícita. La confiança s'ha d'anar dipositant progressivament a mesura que el jove ho demostri i s'ho guanyi. És un procés constant que s'ha de sotmetre a revisió contínua. Però guanyar-se la confiança de l'educand és un pilar fonamental que articula l'acció educativa.
Aquests processos educatius que acabo de descriure, entenc que són difícils d'aplicar en un context com és el centre obert, on precisament alguns joves presenten dificultats per regular la seva conducta. Ho exposo bàsicament a tall de reflexió, i perquè també penso que esdevenen eines tant de prevenció davant de possibles situacions conflictives com de millora de la qualitat de l'acció educativa. Considero que com a professionals de l'educació ho hem de tenir molt present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada