El vincle educatiu

Davant de qualsevol procés educatiu, els professionals de l’educació hem de tenir molt present què és el que prioritzem, si és la relació educativa en sí mateixa o més aviat és el contingut d’aquesta. Penso que es tracta de la primera opció, ja que destacant la relació educativa per sobre d’altres elements estem donant pas al vincle educatiu. El vincle educatiu és una relació que es dona entre l’educador/a i l’educand, i penso que esdevé una mena de brúixola que ha de servir per cercar nous camins. El vincle educatiu ha d’estar clarament revestit d’una dimensió afectiva, sense la qual l’educació perd el sentit i queda relegada a una simple instrucció o a una sèrie de prescripcions. La dimensió afectiva doncs dignifica la persona i l’accepta tal i com és. Els vincles afectius reuneixen les següents característiques:

• Tenen una naturalesa afectiva.
• Han de ser perdurables.
• Han de ser singulars, únics, donant pas a una relació especial amb cada persona.
• Ha d'entrar el jocs la proximitat.
• Apareixen davant la interacció continuada i prolongada.

Els vincles afectius, a més a més, depenen molt del tipus de interacció que es pugui establir. Així doncs, una interacció de qualitat donarà peu a un vincle afectiu de qualitat. 

En l'àmbit de l'adolescència, els professionals que s'hi dediquen penso que han de tenir mot clar el vincle educatiu. Sense aquest, molt difícilment podem parlar de consentiment a l'acció educativa i de participació. I molt menys, no podem parlar del procés de l'acompanyament, el qual es fa des de la confiança i des de l'acceptació. El vincle és un element fonalmental en l'educació que sempre l'hem  tenir molt present. En el cas dels adolescents, aquests necessiten un sentiment de pertinença que els aporti seguretat i estructura, és allò de la necessitat d'existir en la ment d'algú. Els vincles són continus en la vida de les persones, i sempre es donen en el moment que hi ha un intercanvi personal. És així com al llarg de l'adolescència, els adolescents van teixint les seves relacions i establint els seus vincles. 

No obstant, crec que una característica molt important de la construcció el vincle afectiu és que sempre es parteix de la decisió de l'altre, és a dir, de l'educand. Si l'educand no t'accepta i no et dona el seu consentiment, és molt difícil crear el vincle, ja que aquest es dona de manera natural i progressiva. I en el cas d'adolescents en situació de risc o que presenten dificultats per regular la seva conducta, apareixen molts professionals al seu voltant: professors, educadors, monitors, tutors... Moltes vegades es dona com una mena de "pugna" per veure qui és el professional que aconsegueix guanyar-se el/la jove, com si fos una mena de competició. El que moltes vegades succeeix és que els adolescents acaben rebotats, desconfien de tothom i es tornen més hostils. 

És per això que penso que els professionals hem de ser mot curosos en aquest sentit i anar sempre amb molt de tacte i prudència, tenint la capacitat per saber llegir la situació i sent respectuosos amb els tempos. 

A mode de reflexió, em pregunto fins a quin punt els professionals hem de donar confiança? És a dir, on comença i on acaba aquesta confiança? I és que en el vincle educatiu, l'afectivitat no és mesurable, més aviat interpretable.