PRACTICUM II: Introducció

A la darrera entrada pertinent al bloc del Practicum I, vaig deixar a entreveure quines eren les necessitats detectades al centre de pràctiques en clau psicopedagògica. Recordem que una necessitat era la manca de material de reforç escolar adequat i ajustat als diferents perfils educatius dels infants i adolescents que assisteixen al centre obert, degut a diferents raons estructurals del propi centre. Una altra raó, vans er els problemes de conducta i de convivència detectats al grup d’adolescents. Valorant doncs ambdues situacions, he trobat més raons per inclinar-me a dissenyar una intervenció en el grup d’adolescents, per les següents raons:

• Representa un repte a nivell formatiu.
• Té un impacte més directe en la dinàmica del centre i els resultats són més tangibles que preparar material de reforç.
• Respon a una necessitat real i objectiva del propi centre que assumeix un caràcter urgent degut a la problemàtica que representa.
• Les intervencions que requereix donar resposta a aquesta necessitat implica dissenyar un pla de treball molt transversal on s’han d’aplicar diversos coneixements assolits al llarg dels estudis en psicopedagogia.
•  A diferència del fet de preparar material de reforç, em permet establir relacions directes tant a nivell grupal com individual amb els adolescents.
• Tanmateix, la intervenció en el conflicte i la introducció de models de convivència alternatius és un tema del meu interès, i recollir-lo en un pla de treball és una bona oportunitat.
•  

Durant el primer semestre vaig estar molt obert per rebre el màxim d’informació possible. Quan va arribar el moment en el qual havia de determinar un pla d’intervenció, que el realitzaré al mateix lloc, em vaig centrar molt en el grup d’adolescents perquè des d’un començament em va cridar molt l’atenció el seu alt nivell de conflictivitat. L’educadora referent d’aquest grup ja ha posat en funcionament algunes estratègies i metodologies d’intervenció per tal de frenar i de minvar l’alt nivell de conflicte existent, però malauradament no han donat els fruits esperats. Tant amb ella com amb la psicopedagoga els hi vaig oferir la possibilitat d’incloure aquesta qüestió en el meu pla d’actuació, argumentat que la meva perspectiva és externa i no està tan condicionada pel fet de tenir una gran vinculació amb les adolescents com l’educadora, la qual és referent del grup. Tots tres vam valorar que la meva aportació podria introduir una nova mirada en el conflicte que potser tindria un impacte positiu en el grup. A més a més, també es va creure convenient que era un autèntic repte per posar en joc alguns aprenentatges adquirits, de la mateixa manera que esdevé una proposta que fuig dels tòpics de preparar material didàctic. A tot això, l’educadora necessitava algun tipus de suport per gestionar l’estat del seu grup, ja que començava a ser insostenible.

Una altra raó que em va fer decidir apostar per aquest projecte, és el fet que considero que davant de qualsevol escenari educatiu, és clau assentar unes condicions mínimes  que afavoreixin l’acció educativa. Això passa per assegurar-se unes actituds positives que no pertorbin la dinàmica i que els aprenentatges tinguin l’impacte desitjat. Si no es parteix d’aquesta base, qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge o educativa en general no tindrà sentit. I si es detecten certes problemàtiques en els destinataris de l’actuació, cal revisar que és el que està fallant en l’escenari o context educatiu. Un cop es detectin les necessitats, es podran introduir les adequacions pertinents sempre buscant l’encaix en la triangulació que representa el mestre/educador/psicopedagog, l’acció educativa i els destinataris o alumnes.

Un cop s’executi la proposta d’intervenció, s’espera que els adolescents hagin adquirit eines que més endavant puguin aplicar quan es trobin en un context d’interacció grupal, al temps que puguin comparar les diferències entre un model de convivència fonamentat en el conflicte i uns altres basats en el respecte, l’escolta, el diàleg i l’absència d’agressivitat.