El conflicte: una mirada sistèmica.

Els comportaments, actituds i situacions de diversa índole que es manifesten en el grup d’adolescents tenen una naturalesa concreta. Unes causes que motiven les tendències i les dinàmiques que s’originen, que en aquest cas està provocant un conflicte grupal així com situacions ja descrites. Seria massa agosarat per la meva part afirmar categòricament quines són aquestes causes, bàsicament perquè durant un període de pràctiques et manquen elements com per poder valorar. Per conèixer una problemàtica social i educativa d’aquest tipus es necessita molt de temps d’estar involucrat en l’ambient laboral, conèixer a fons el recurs, mantenir un estret vincle amb els infants, adolescents i famílies, i també el territori. Anem doncs per passos. Per poder intervenir davant d’una realitat semblant, considero que el primer pas és prendre consciència del que està succeint. Durant les meves pràctiques estic vivint aquest fenomen, l’estic coneixent, m’afecta i en formo part. Tot això ha desencadenat en mi una reacció emocional que és el que m’ha portat a dissenyar una proposta d’intervenció que pretén abordar certs models de comportaments, d’actituds i de convivència. Per tant, és evident que tinc una sensibilització envers aquest tema. Un següent pas consistiria en identificar els agents involucrats: qui forma part? Com en forma part?. Per últim, és imprescindible situar el fenomen en l’espai: on es dona el fenomen?.

Traduït en qüestions més pràctiques, això que acabo d’exposar quedaria resumit de la següent manera:

1-Què és el que estic observant? Com m’està afectant?

2-Qui o quins són els protagonistes?

3-En quin recurs i en quin entorn s’està donant?

Arribats a aquest punt, m’està ajudant molt a entendre el que està succeint al centre de pràctiques partir des d’una perspectiva sistèmica. Entenc el grup com un sistema que es dona en el temps i en l’espai, on les diferents parts que el configuren entren en una complexa interrelació. Aquest sistema, a més, entra en contacte amb l’exterior. Els canvis en el grup, en el sistema, afecta l’estat d’aquest i l’altera. Tanmateix, aquests canvis són provocats per intercanvis amb l’exterior. Les actituds d’un membre del grup o d ela mateixa educadora provoquen canvis que afecten la resta, tant a nivell positiu com en negatiu. El problema és que actualment el grup ha entrat en una espiral de tendència molt negativa. Els nanos entren en contacte amb altres sistemes, que en la teoria ecològica de Bronfenbrenner (1979) vindrien a ser els mircrosistemes.  Aquest serien la família, l’institut, la mesquita, l’equip de futbol... Aleshores, problemes que aquests nanos hagin tingut amb les famílies (recordem que la majoria són famílies de Serveis socials, amb gres problemàtiques socials) els porten al grup, de la mateixa manera que problemes viscuts a l’institut són projectats al grup. Per tant, observem que són nanos que la majoria tenen una vida difícil. El temps és un altra paràmetre a tenir en compte. Quan arriben al centre es la franja horària de la tarda. Això es tradueix en que molts han passat tot el dia a l’institut i arriben al centre amb tensions acumulades, que òbviament s’acaben manifestant al grup.

La proposta d’intervenció que pretenc impulsar parteix doncs d’un fenomen observable i multicausal. El conflicte és una realitat educativa que no és pot negar, i en aquest sentit no és vàlid només observar els comportaments i les actituds, per molt negatives que siguin. Cal anar més enllà, i entendre que les conductes disruptives de molts nanos tenen unes causes. Una mirada sistèmica m’ajuda a endreçar una mica el puzzle, i a transcendir el grup per conèixer el recurs educatiu més a fons, el barri, la naturalesa de les famílies i el perfil de nanos que formen part del grup.

La meva intenció, doncs, és generar en termes sistèmics una pertorbació en el grup, tendent a introduir un nou estat.