El tema del
conflicte, a partir del qual desenvoluparé
el meu pla d’intervenció, penso que mereix un espai de reflexió. El conflicte
és inherent a tota condició humana, i allà on hi ha interacció entre persones,
sempre és molt probable que es desencadenin circumstàncies que aboquin vers una
situació conflictiva. Evidentment, els escenaris educatius no estan exempts del
conflicte, en tant que entren en interacció un grup de persones. Aquest és el
punt interessant que vull recollir: analitzar el conflicte i intervenir en clau
psicopedagògica. En psicopedagogia podem parlar de les activitats d’ensenyament-aprenentatge,
de la diversificació curricular, de diverses metodologies didàctiques, de
diagnòstics i dictàmens, de dificultats d’aprenentatge, de diferents
assessoraments... Però sovint oblidem que si es genera una situació conflictiva
i no es gestiona de forma eficaç, no es pot generar un escenari adequat per a l’acció
educativa. És molt sovint que els mestres a vegades es quedin sense eines per
abordar el conflicte davant de conductes disruptives, situacions de bullying o
grups descontrolats d’alumnes. És normal també que no estiguin formats per
afrontar aquest tipus de situacions, més destinades al tipus d’intervencions
que pot fer l’educador/a social o fins i tot la figura del psicòleg/a. No
obstant, és una realitat que cal encarar per poder garantir unes condicions
mínimes a nivell educatiu, en un entorn de protecció pels menors. És per això
que penso que el psicopedagog/a ha de ser capaç de conèixer el conflicte en l’àmbit
educatiu i dotar-se d’eines i recursos que li permetin realitzar una
intervenció acurada en aquest sentit, capaç de reorientar una situació
conflictiva.
Com comentava a l’entrada anterior del blog, cal establir
què entenem per conflicte i sobretot ser objectius per situar el llindar a
partir del qual considerem que es dona conflicte. Aquesta objectivitat de la
que parlo, em porta a fixar a grans
trets uns criteris que segons el meu punt de vista són elements constitutius de
conflicte:
- Dos o més individus tenen interessos, desitjos i necessitats oposades.
- Aquesta oposició porta a disputar-se uns objectius contraposats.
- Entren en joc diferents valors de les persones i la subjectivitat de cadascú.
- Hi ha un evident desacord sobre la manera de fer les coses.
- Es desborden i es descontrolen les emocions.
- Es crea un ambient de tensió, negativitat i crisi.
- Es distorsiona la realitat.
- Algunes necessitats no queden satisfetes.
Aquests criteris penso que realment es donen en l’escenari
d’intervenció on actualment realitzo les pràctiques. Un altre aspecte a
destacar és el fet de poder comunicar-se amb la resta de professionals
implicats per cercar el consens i tenir una mateixa mirada davant la realitat,
que permeti posteriorment establir un pla de treball. Això és el que s’ha produït
al centre de pràctiques, donat que al situació de conflicte que es produïa al
grup d’adolescents es va abordar amb l’educadora de grup referent i amb la
psicopedagoga, i fruit d’aquest treball cooperatiu es va valorar que fes una
proposta d’intervenció.
Després de la fase d’observació, he pogut comprovar i actualment
estic comprovant que el grup d’adolescents del centre obert esdevé un terreny
abonat per als conflictes. Una petita societat on els nanos aprenen a
relacionar-se i a conviure, on interaccionar i on aprendre a resoldre aquestes
friccions. No obstant, és massa irresponsable deixar aquest aprenentatge només
al seu càrrec, de manera autònoma, ja que molt probablement les fórmules a les
que poden recórrer per solucionar-lo poden ser inadequades, com ara la
violència, l’exclusió o el menyspreu, desafortunadament molt presents a la
nostra societat.
El centre obert és
un espai educatiu on poder abordar el conflicte de manera pedagògica, oferint
models de convivència, eines i recursos per a la seva gestió, que ajudi els
adolescents a créixer com a persones que lluny de fugir del conflicte, aprenen
a transformar-lo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada