La fase d'immersió en el grup

Aquesta fase és el fonament del que més endavant serà la implementació del pla de treball. En aquest sentit cal conèixer de prop la idiosincràsia del grup, i viure en primera persona la “vida del grup”. És un tipus de treball etnogràfic, metodologia en la qual em recolzo per dur a terme el meu projecte d’intervenció.

Una de les primeres actuacions en aquest sentit ha estat a revisió documental. L’educadora de grup i la psicopedagoga van coincidir en la importància de poder revisar alguns documents que hem permetessin aprofundir més en el grup. Així doncs, juntament amb l’educadora vaig revisar els PEI de cada adolescent, comprovant les necessitats educatives de cadascun, així com el pla de treball establert. Això m’ha donat un marc de referència i m’ha permès obtenir una panoràmica molt més àmplia sobre el grup, al temps que també em permet individualitzar els casos. Cal recordar que si bé la intervenció és grupal, és fonamental conèixer els diferents rols i comportaments que té cada membre. Revisar aquests documents també m’ha ajudat a entendre algunes causes que porten a certs adolescents a comportar-se de determinades maneres.

Si he de parlar d’algunes dificultats, m’he de remetre a que el grup m’ha posat a prova. En el moment que vaig passar de ser un professional més intermitent a ser una figura més fixa, alguns adolescents van començar a marcar territori. Hem buscaven i de fet encara ho fan, tot i que amb menys intensitat, per veure com responia i com reaccionava. Posen a prova la figura de l’adult i en funció de la teva resposta, ells actuen en conseqüència. En aquest sentit guanyar-se l’autoritat i el respecte no és una tasca gens fàcil que implica molts esforços i mantenir-se molt ferm. Algunes pautes que he fet servir són les següents:

• Mantenir-me ferm en les meves decisions.
• No prendre cap decisió si no estic segur, al cap i a la fi no sóc el referent del grup. Demanar consell permanentment a l’educadora referent.
• Marcar el límit de forma clara quan busquen incidir en la part personal.
• No caure en “l’amiguisme”, i guardar les distàncies en tot moment.
• Reforçar les intervencions i les pautes que marca l’educadora.

A partir d’aquí, és qüestió de tenir paciència i deixar que passi el temps. El vincle és una qüestió de temps, i el fet d’establir vincles afectius requereix molt de temps i una predisposició per part del professional. A tall de reflexió i vinculant-lo amb l’exercici professional de la psicopedagogia, penso que poder tenir contacte directe amb els destinataris de la teva actuació en el seu context natural és un valor afegit que et pot facilitar molt la feina. No és el mateix conèixer un infant  i/o adolescent a partir de llegir alguns informes, assistir a algunes reunions i realitzar algunes entrevistes, que a partir de tenir contacte directe en la seva realitat més propera.

Altres aspectes que m’agradaria incloure a mode de reflexió és sobre el fet de cercar el consentiment del noi/a. Amb això vull dir que fins que no et donen el seu consentiment a entrar en la seva parcel·la personal, és molt difícil poder fer un treball educatiu amb ells. I en aquest punt crec que es dona una diferència bastant gran amb la franja de la infància. Amb els infants és molt més fàcil incidir que en l’adolescència, on s’estan forjant la seva personalitat. En la meva experiència laboral dintre del món educatiu he pogut comprovar con alguns educadors/es forçaven la relació amb els adolescents i no respectaven els seus temps, sent molt invasius. Això provoca que aquets es tanquin i que després sigui molt més difícil treballar amb ells. Estic aprenent a respectar aquests tempos, i a entendre que serà el propi noi/a qui et donarà el seu consentiment de forma molt subtil a poder entrar en el seu territori. Això sí, cal guanyar-se la seva confiança, i aquí és on entra l’habilitat professional. Tot això esdevé un autèntic repte, que et motiva i t’engresca a ser hàbil i reflexiu per veure de quina manera pots aproximar-te als nois i noies. El treball amb adolescents ja és per sí molt complex, i sovint els professionals que s’hi dediquen acaben cremats. Però quan a nivell educatiu s’aconsegueix algun avanç, representa una gran satisfacció personal.

La meva situació actual doncs,  passa per cercar el consentiment dels nois i noies que posteriorment m’ajudarà a poder fer una intervenció educativa.