El conflicte com a realitat educativa

A tall de reflexió, en aquesta nova entrada de blog m’agradaria exposar els elements significatius que vaig detectar i identificar en el grup d’adolescents del centre obert i que per tant m’han portat a dissenyar una proposta d’intervenció per abordar el conflicte grupal i el bullying, tot i oferint models de convivència alternatius. Considero en primer lloc que és cabdal entendre que entenem per  conflicte, i també on situem el llindar de les actituds dels adolescents que entenem com a conflictives. En aquest sentit, penso que cal ubicar-se en l’espai. Això vol dir ser conscient del servei o recurs en el qual estàs desenvolupant la teva tasca psicopedagògica. Un cop tens clar això, pots entendre amb major claredat el tipus de dinàmiques generals que es donen. Per tant, certs comportaments dels adolescents en el marc d’un servei com és el centre obert, són en bona part considerats com a “normals” atès el seu perfil. De fet, aquest recurs existeix per atendre aquestes dificultats socials que presenten alguns infants i adolescents, sempre des del paradigma de l’educació compensatòria. Evidentment, en un context educatiu diferent els mateix fets serien analitzats amb una altra òptica ben diferent, i per tant la mirada envers el conflicte seria molt menys tolerant. Considero que com a professionals treballem amb un tema molt sensible com és l’educació, i hem de ser molt objectius al temps de fer les nostres intervencions. Aquesta objectivitat passa en aquest cas per saber si estem parlant o de conflicte, i on situem aquest llindar, és a dir, què considerem com a constitutiu de conflicte i què no. Tot això m’ha representat una bona reflexió. Tanmateix, aquesta objectivitat de la que parlava l’he pogut construït en base al diagnòstic realitzat i a la informació recollida durant la fase d’observació. Exposat en forma d’indicadors que situen els fets com a  conflicte, quedaria de la següent manera:

• L’educadora i la psicopedagoga valoren també que la situació és problemàtica, per tant no és només la percepció d’un sol professional.
• L’educadora ja ha posat en marxa diverses estratègies d’intervenció que no han acabat de quallar.
• Comportaments hostils i amb una certa agressivitat entre els membres del grup.
• Vocabulari molt vulgar i ofensiu.
• Falta de cohesió al grup, on conviuen perfils de nois i noies molt heterogenis.
• Situacions d’assetjament del grup envers algun company/a, fregant el denominat “bullying”.
• Dificultats del grup per implicar-se en les activitats i participar de manera activa.
•  

Davant de tots aquets indicadors, quedaria massa pretensiós assegurar que l’objectiu és solucionar els nivells de conflicte en el grup. Sota el meu punt de vista, considero que és un greu error que el psicopedagog/a es presenti com un “solucionador”  de problemes. Aquest rol el col·loca en una posició d’expert i corre el risc d’atorgar-li una certa superioritat per damunt d’altres professionals amb les quals ha de treballar de forma cooperativa. Per tant, alerta amb això. El psicopedagog/a, aleshores, lluny de solucionar els problemes, assessora, orienta, prediu, fa prevenció.... Aplicat a la proposta de treball, es tractaria d’orientar i de fer prevenció. Tenint clar això, he pogut fixar els objectius que vull assolir:

Objectiu general: Millorar la convivència i la cohesió en el grup i reduir l’elevat índex  de conflictivitat.

Objectius específics: -Oferir models alternatius de comportament i de relacions saludables. -Generar espais de diàleg i de participació en el grup. -Oferir eines i estratègies de resolució de conflictes. -Sensibilitzar envers de les conseqüències de conductes ofensives envers els companys/es. -Frenar l’assetjament sistemàtic envers algun company/a que es dona en el grup.