Primeres reflexions....

Un cop transcorregut un temps en la realització de les meves pràctiques, crec que ja disposo d'alguns elements prou signficatius com per poder exposar algunes reflexions de petit format. Tanmateix, la tasca de l'observació i de la reflexió són cabdals en qualsevol procés pràctic i formatiu, i esdevenen dos elements que des d'un bon començament he tingut molt presents. 

Tal i com ja vaig remarcar a la introducció, em vaig decantar per realitzar les pràctiques en un recurs educatiu d'aquesta naturalesa (centre obert), ja que  tenint un cert bagatge i experiència professional en l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc, la meva intenció és comprovar de quina manera la psicopedagogia pot esdevenir uan eina de transformació davant de processos educatius adversos i situacions socials de desavantatge. D'aquí que em vaig decidir pel títol del meu blog, La psicopedagogia com a eina d'inclusió social. Concebre la psicopedagogia d'aquesta manera ha estat el meu punt de partida i és el que m'ha facilitat el marc de referència al temps d'observar, analitzar i reflexionar.

Fins a la data, la intervenció psicopedagògica que es porta a terme al Centre Obert Joan Salvador Gavina compleix el paper de servei complementari que reforça la intervenció educativa de l'equip. Si ens contextualitzem, cal entendre que un recurs socioeducatiu d'aquest tipus ofereix una atenció integral als infants, adolescents, joves i famílies, integrant les dimensins tant educatives com socials. En aquest sentit el suport psicopedagògic es configura com un pilar més que reforça la missió del centre, un pota més que dona suport. M'agrada molt utilitzar el terme d'eina per definir el paper de la psicopedagogia, ja que posa a disposició dels infants i adolescents que atén una sèrie de tècniques, estratègies i recursos destinats a generar processos educatius i acadèmics positius i de millora.

Una de les característiques que particularment penso que ha de reunir la l'actuació psicopedagògica és la seva vessant individualizadora, fet que pressuposa que ha d'adaptar-se a les necessitats educatives de l'alumne/infant/adolescent. Aquest principi està contemplat  en la metodologia del centre, fonamentada entre d'altres aspectes en una pedagogia individualitzadora que la figura del psicopedagog/a té en compte. Així doncs, fruit del treball col.laboratiu entre educadors/es i la psicopedagoga, es dibuixen les necessitats educatives dels nanos que van derivats a aquests servei, i es marquen unes línies d'actuació que s'ajusten a cada cas. D'aquesta manera, la intervenció psicopedagògica és molt variada, amb estratègies i tècniques ben diferenciades, intentat oferir una resposta el més ajustada possible a les particularitats.

M'ha semblat força interessant la flexibilitat i la plasticitat d'aquest servei, així com l'alta capacitat de donar una resposta educativa de qualitat als infants i adolescents atesos. Considero que aquest fet converteix la intervenció psicopedagògica en una eina molt potent que cerca l'adequació i la idoneitat, i puc assegurar que frega en tot moment la qualitat professional. Una qualitat que arrela en dos pols: responsabilitat i compromís. Responsabilitat d'acord amb la tasca de donar suport, potenciar i afavorir processos educatius, i compromís d'acord amb les necessitats del perfil d'infants i adolescents atesos.

Intervenció davant d'un cas

Durant el desenvolupament de les meves pràctiques són freqüents els casos complicats que es donen al temps de fer la intevenció psicopedagògica amb els infants i adolescents. Recordem que ens movem en el context del centre obert, i molts menors presenten especials problemes de conducta i de rebuig sistemàtic davant de situacions que vinculen amb l'escola. Aquestes situacions són difícils de gestionar però formen part del quotidià que els educadors/es referents han d'afrontar molt sovint. El problema ve quan la psicopedagoga ha d'abordar una situació de conflicte amb un infant que presenta una actitud de rebuig a treballar. El fet de no ser un referent tant consolidat com els educadors, que estan cada dia amb ells, implica que tingui més dificultats per abordar aquest tipus de situacions.

En aquest sentit, vull compartir un cas en particular, entre molts del que he observat, ja que la manera que s'ha tingut per intervenir penso que recull molt bé els procediments i les fases que ha de seguir la figura del psicopedagog/a. Tota la informació que he recopilat l'exposo en forma de les fases que personalment penso que són les que es van seguir:

1-Identificació del problema-diagnòstic de la situació: al llarg de diferents sessions que el psicopedagog fa amb un infant, detecta un comportament hostil per part d'aquest, que es tradueix en desafiament a l'adult, no complir amb les tasques, faltes de respecte reiterades, abandonament de la sala de treball.... Malgrat els advertiments del professional, la conducta negativa persistia.

2-Construcció conjunta del problema: la psicopedagoga posa en coneixement de l'educadora referent el problema, valoren el cas en profunditati de forma col.laborativa cerquen un pla d'actuació amb l'objectiu de millorar la situació de l'infant. S'analitzen possibles causes i es comprova si hi ha quelcom que no s'ajusta a les necessitats de l'infant.

3-Aplicació del pla de treball: segons l'acord al que arriben l'educadora referent i el psicopedagog, s'estableix el següent:

• Aplicar una conseqüència degut a alguns comportaments greus de l'infant.
• Fer una tutoria amb ell amb la presència de la psicopedagoga i l'educadora
• Reorientar la intervenció psicopedagògica: treure un quart d'hora de treball, canviar alguns aspectes metodològics.
• Reforçar els comportaments positius quan es donin
• Mantenir una comunicació més activa entre psicopedagoga i educadora per veure els canvis

4-Avaluació: al final del trimestre, en la reunió de casos, es plantejarà aquest per tal de veure com ha respòs l'infant als canvis introduits.

Les meves funcions al centre de pràctiques

 Amb la psicopedagoga del centre es va acordar en una reunió inicial celebrada el 7 d'Octubre que el meu principal encàrrec al llarg del mes és bàsicament el d'observar. Es va aclarir que comprenia bàsicament en observar els comportaments  i actituds dels infants i adolescents tant en la dinàmica del centre obert com en la dinàmica de l'atenció psicopedagògica, així com tots els detalls relatius al quotidià del centre obert, amb la finalitat d'ubicar-me el màxim possible en el context. A partir del mes de novembre, sempre i quan em trobi amb prou seguretat, puc començar a intervenir i a aprofundir en la dinàmica.

Posteriorment vam establir de comú acord quines seran les meves funcions, encàrrecs i responsabilitats. Ambdues parts vam coincidir en la necessitat que aquestes es vagin assumint de manera molt progressiva. Sobretot em va remarcar que el més important és contextualitzar-me el màxim possible, ja que si aquesta fase prèvia no està ben assimilada, és molt probable que posteriorment tingui dificultats per entendre algunes dinàmiques que es donen en l'atenció psicopedagògica. Les funcions pactades són doncs les següents:

• Donar suport a les educadores dels grups de petits, mitjans i adolescents durant les seves activitats de reforç escolar.
• Preparar i dissenyar algun material de reforç que sigui necessari d'acord amb les necessitats detectades.
• Participar en les sessions d'atenció psicopedagògica, a partir de dues fases: la primera asumint un rol més d'observador, i la segona com a educador de suport.
• Assistir a les reunions d'equip on es parli de casos d'infants i adolescents atesos en atenció psicopedagògica.
• Assistir a les coordinacions que els educadors facin amb les escoles i/o instituts, sempre que sigui possible.
• Fer aportacions i crítiques constructives a partir de la meva mirada com a alumne en pràctiques.

Si bé aquestes funcions descrites esdevenen un marc d'acció de base, en qualsevol cas són encàrrecs tancats ja que a mida que es vagin desenvolupant les pràctiques es poden anar reformulant.

La intervenció psicopedagògica

En aquest apartat detallem a grans trets en què consisteix la intervenció psicopedagògica que es porta a terme en la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina.

La figura del psicopedagog/a és clau en el Centre Obert. La seva actuació reforça i complementa les accions educatives dels educadors. El marc teòric que orienta la seva intervenció es fonamenta en un model col·laboratiu, ja que   col·labora estretament amb la resta de l’equip educatiu, i en un model interaccionista, ja que es tenen presents tant les variables personals com ambientals dels infants i adolescents. La seva tasca està molt delimitada i es concreta a partir dels encàrrecs i de les necessitats de l’equip del centre. Com en tota proposta de treball que requereix una intervenció psicopedagògica, se segueixen els següent passos:

a) Conèixer i analitzar la demanda: els educadors referents dels infants i adolescents fan una detecció de necessitats i determinen quins són els perfils que requereixen una atenció psicopedagògica.

b) Prendre els primers acords conjuntament, reformulació del problema: en una reunió d’equip amb la presència del psicopedagog s’exposen tots els casos i es debat quins són els més prioritaris ja que l’atenció, al ser individualitzada, no pot arribar a tos els casos plantejats.

c) Elaboració d’un pla de treball: l’educador fa un traspàs del cas derivat al psicopedagog donat que l’atenció educativa és integral i aquest ha de conèixer en profunditat el cas i quines dificultats ha d’afrontar. S’acorda un pla de treball específic.

d) Col·laborar en el desenvolupament de la feina: es manté una coordinació constant amb el psicopedagog. L’educador/a informa dels canvis que es puguin produir en la vida de l’infant o adolescent i que hagin de ser tinguts en consideració, de la mateixa manera que el psicopedagog informa de les observacions que fa. Cal mencionar que aquest professional també construeix un vincle educatiu i també fa una detecció de necessitats que no solament afecten a l’àmbit escolar. Quan s’escau, es realitzen reunions de seguiment per abordar algun cas particular.

e) Avaluació del treball seguit: el psicopedagog realitza reunions trimestrals amb l’equip educatiu on exposa tota la intervenció efectuada al llarg del trimestre, amb els avenços i les dificultats. Es fa una revisió conjunta de les notes escolars, així com el resultat de les coordinacions que els educadors fan amb els mestres.

El perfil d’infants que són derivats al servei de psicopedagogia reuneix les següents característiques:

•        Al índex de fracàs escolar. 
•   Dificultats per seguir el ritme escolar, infants i adolescents amb adaptacions curriculars.
•   Alguns tenen NEE (necessitats educatives especials): TDAH, problemes de conducta, negació a fer deures, problemes de concentració, angoixes..   
•   Nivell competencial per sota de la mitjana.

Un cop el psicopedagog/a té el llistat de tots els infants i adolescents que ha d’atendre, amb edats compreses entre els 6 i els 14 anys, realitza una planificació per tal de dissenyar un horari marc setmanal on es puguin encabir per dies i per hores els casos derivats. Normalment l’atenció és dues sessions per setmana, amb una hora per sessió. El psicopedagog s’encarrega d’anar a buscar els infants a la seva sala, tret del cas dels adolescents. Els acompanya al despatx de treball, on es farà l’atenció individualitzada. Segons el cas concret, es treballa  a partir dels deures que portin o a partir de les fitxes que el psicopedagoga proposi, al llarg d’una hora. En el cas que algun infant no vulgui treballar, es compta sempre amb el suport de l’educador referent. 

El camp d’acció del psicopedagog/a es concreta en les següents funcions:    

• Suport al procés d’ensenyament i aprenentatge: s’encarrega de donar suport al procés acadèmic reforçant aquelles àrees on es manifesten més dificultats, partint d’una educació individualitzada.
•   Atenció a la diversitat dels infants i adolescents: el servei de psicopedagogia ha de donar resposta a totes les possibles necessitats detectades en un centre on conflueixen moltes peculiaritats i característiques.
•   Atenció de les necessitats educatives especials: dóna suport a molts infants i adolescents amb NEE.
• Assessorament i orientació acadèmica i personal: guia i orienta els processos d’aprenentatge, assessora l’equip educatiu.
• Millorar processos cognitius dels infants i adolescents: la seva tasca pretén promoure una millora significativa en els processos cognitius.

La metodologia que fa servir s’adequa fonamentalment a la línia pedagògica del centre, i es basa en els següents principis:

a)    Pedagogia activa i participativa: els infants i adolescents esdevenen els autèntics protagonistes i participen activament en el seu procés educatiu, i el psicopedagog/a és un punt de suport i una eina més a la que poden recórrer.

b)   Pedagogia basada en el procés d’aprenentatge: el psicopedagog/a posa a l’abast dels menors tots aquells recursos per tal que el seu aprenentatge tingui un sentit, un significat.

c)    Pedagogia individualitzada: el psicopedagog/a té en compte la individualitat de cada infant. Respecta i s’adequa a tots els ritmes i nivells d’aprenentatge.

d)   Pedagogia socialitzadora: el psicopedagog/a no es limita només a abordar la part acadèmica, també té en compte i entén la importància del medi que envolta els infants i adolescents.

e)    Pedagogia basada en la relació educativa: la intervenció psicopedagògica ha de ser de qualitat i s’ha d’establir una relació fonamentada en el respecte i la confiança que permetin cercar el consentiment de l’infant i adolescent a participar en el servei psicopedagògic.

f)     Treball en equip: tota la intervenció psicopedagògica que es duu a terme no s’entén sense un treball en equip que la sustenti i que sigui capaç de treballar de forma unificada.

Les seves tasques o actuacions són les següents:

• Elabora i dissenya material de reforç i fitxes de treball adequades segons el pla de treball estipulat.
• Dóna suport en la realització de deures i tasques escolars.
• Ofereix una atenció individualitzada a infants que presenten problemes de conducta i necessitats educatives especials, compensant el dèficit educatiu que sigui més adient través de diferents activitats psicopedagògiques.
• Estableix plans de treball individualitzats.
• Fa un seguiment de l’evolució acadèmica dels infants i adolescents que atén.
• Elabora informes de seguiment sobre l’evolució acadèmica dels infants i els adolescents.
• Participa en reunions d’avaluació amb l’equip educatiu.

Una tarda qualsevol al centre obert: el quotidià

És interessant descriure en aquest apartat com es viu el quotidià en el centre obert. Els menors assisteixen de dilluns a divendres una vegada han sortit de l’escola o institut. L’atenció directa es fa en la franja de la tarda que va de les 17 h fins les 19,45 h. Durant aquest període, es porten a terme diferents activitats educatives prèviament programades. Una dinàmica de la tarda s’estructura de la següent manera:

     

•      Acollida: moment en el que s’acull als menors que arriben al centre, és un temps lliure però regulat i controlat on poden fer ús d’alguns jocs que l’educador/a cregui convenients. Es tracta d’oferir un temps de distensió per trencar la dinàmica escolar i no entrar directament en la del centre obert. Els nens arriben escalonadament segons vagin sortint de l’escola.
•          Berenar: des del Centre Obert Joan Salvador Gavina s’ofereix berenar, que el realitza tot el grup amb l’educador, i que varia segons el dia de la setmana. Es treballen hàbits de salut i higiene.
•      Reforç: es dona suport a les tasques i deures escolars i s’ofereixen els mitjans i els espais que siguin més adients segons el cas.
•    Activitat de tarda: segons el dia de la setmana, es realitza una activitat diferent amb els seus corresponents objectius, com ara futbol, piscina, tallers, informàtica...

Cal dir que en aquesta dinàmica, a part d’estar conduïda per l’educador/a, hi participen molts voluntaris, persones en pràctiques i suports específics , amb el fi d’oferir una atenció de la màxima qualitat possible. Un d'aquests serveis o suports és el de psicopedagogia. Els horaris s'estructuren de manera que es puguin atendre tots aquells infants i/o adolescents que tinguin necessitats educatives especial. Tot això es dona  al llarg de tota la tarda, en la que s'arriben a atendre 3 nois o noies durant una hora,  de manera individualitzada.

Anàlisi del context II: la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina

Per tal d’apropar-nos a la realitat educativa del Centre Obert Joan Salvador Gavina, i fonamentalment per entendre la intervenció psicopedagògica que es porta a terme, hem de contextualitzar-nos en els seus inicis històrics, que de ben segur ens permetrà entendre millor quina és la seva funció actual com a recurs educatiu.

 Aquesta Fundació neix l’any 1978 amb el fi de donar resposta als greus problemes socials i a les mancances tant materials com educatives que es donaven en el si del barcelonès barri del Raval. El Centre Obert Joan Salvador Gavina va esdevenir, doncs, el primer centre d’atenció diürna per a infants i joves en situació de pobresa i de risc social de Catalunya. En aquest sentit, cal apuntar que aquest projecte s’adreçava al col·lectiu d’infants i adolescents autòctons però d’ascendència castellana, la majoria dels quals pertanyien a l’ètnia gitana. 

Cap a la segona meitat dels anys noranta  comença a adreçar les seves activitats a joves immigrants, com és el cas del col·lectiu de menors magrebins indocumentats i no acompanyats (MEINAS). Des d’aleshores, el Centre Obert Joan Salvador Gavina ha tingut la capacitat d’adaptar-se als reptes i a la realitat social del barri on desenvolupa la seva acció, i actualment treballa des de la línia de la prevenció de situacions de risc, promovent la igualtat d’oportunitats a infants, joves i famílies que es troben en situació de desavantatge i d’exclusió social. La Fundació és un clar reflex de la multiculturalitat  present al barri, ja que atén infants, joves i famílies de moltes nacionalitats diferents. Donat aquest espectacular amalgama de cultures, el Centre Obert Joan Salvador Gavina contempla al seu ideari els conceptes d’interculturalitat i diversitat cultural, promovent en la seva tasca valors de respecte i tolerància per a totes les cultures, religions i opcions de vida. Per treballar la socialització i la integració d’aquests infants i famílies, els projectes es desenvolupen tenint en compte la interculturalitat.

Actualment, existeixen menors i famílies d’orígens molt dispars, i es poden observar diferents nacionalitats que conviuen en total harmonia. Fins a la data, l’entitat atén població del Pakistan, del Marroc, d’Algèria, d’Equador, de Colòmbia, de Senegal i de l’Índia, a més dels autòctons i de l’ètnia gitana. Alguns d’aquests menors són nascuts a Catalunya però d’ascendència estrangera, altres, en canvi, són nascuts a fora. Aquest col·lectiu immigrant o nouvingut, acostuma a trobar-se en una situació d’exclusió social i té més dificultats per optar a les oportunitats. 

El Raval no deixa de ser un barri guetto on s’han anat instal·lant els immigrats que arribaven a la ciutat. Aquest fet, ha abocat a moltes famílies que participen en l’entitat a una situació de marginació i de precarietat, dificultats de les quals el Centre Obert Joan Salvador Gavina és plenament conscient. La detecció de necessitats posen de manifest dificultats acadèmiques i el fracàs escolar  de molts infants i joves, problemes de comunicació amb algunes famílies que no coneixen prou l’idioma, famílies que tendeixen a estar a l’atur o a cobrar una PIRMI, i en definitiva, situacions de pobresa i problemes d’integració social.

La intervenció socioeducativa

Es considera que per tal d'emtendre el rol del psicopedagog/a en aquest recurs, cal tenir una visió encara que sigui general de les bases educatives que sustentenla seva intervenció socioeducativa. 

La línia pedagògica que fonamenta el Centre Obert Joan Salvador Gavina, beu de les fonts de la Pedagogia Humanista d’arrels cristianes, que vetlla pel desenvolupament integral de  les persones en tota la seva amplitud, independentment de la seva cultura i/o religió.   A més a més, el centre defensa en la seva actuació una perspectiva bio-psico-social, on es tenen presents totes les dimensions en les que es troben immersos els infants i les famílies que atenen. Amb la seva proposta metodològica, aquesta intervenció educativa pretén atendre la individualitat al màxim, intentant adaptar-se de la millor manera possible a les característiques de cada menor i de cada família, sense cap tipus de discriminació. Les intervencions sòcio-educatives es despleguen a partir de diferents àmbits transversals:

· Àmbit de formació: activitats que pretenen garantir l’adquisició d’aprenentatges bàsics, compensar deficiències socioeducatives i promoure la formació contínua.

· Àmbit de competències socials: activitats que pretenen garantir el desenvolupament d’habilitats socials i fomentar el descobriment i assumpció de valors que afavoreixin la convivència entre diferents cultures.

· Àmbit laboral: activitats dirigides a promoure capacitats i habilitats per orientar en la inserció laboral.

· Àmbit de salut i esport: activitats que pretenen garantir una qualitat de vida saludable, prevenint factors de risc i potenciant els factors protectors.

· Àmbit de cultura, art i oci: activitats encaminades a promocionar i garantir l’ús òptim i saludable del temps de lleure i a fomentar l’expressió emocional mitjançant la cultura.

·  Àmbit de sensibilització: activitats destinades a sensibilitzar la societat vers les problemàtiques i desigualtats socials.

I  Davant d'aquesta tasca educativa, farem esment al perfil  dels infants i adolescents que s'atenen.  La intervenció socioeducativa que emprèn el Centre Obert Joan Salvador Gavina està dirigida, com ja s’ha comentat, en atendre infants i famílies del barri del Raval en situació de risc social i de desavantatge. En aquest apartat posarem de manifest quin és aquest perfil dels educands i de les seves famílies. Abans, però, cal deixar ben clar què entenem per risc social. Considerem que es tracta d’un conjunt de situacions que no afavoreixen la integració social dels menors i que posen en perill el seu desenvolupament integral, donant peu a conductes socialment inadequades i de desadaptació. D’altra banda, per desavantatge social entenem que tant els infants com les seves famílies no tenen un accés ple a les seves necessitats, ja que no estan cobertes i per tant no tenen les mateixes oportunitats per desenvolupar-se adequadament. A continuació, detallem quines són les principals deteccions de necessitats socioeducatives en els infants, adolescents i joves:

• Manca d’higiene i absència d’una dieta equilibrada
• Dificultats per seguir un horari estructurat i organitzar-se
• Manca de projecció i  planificació de futur
• Manca d’estimulació física i cognitiva
• Dificultats d’aprenentatge i desvalorització d’aquest
• Analfabetisme funcional
• Fracàs escolar
• Absència de models i valors educatius
• Baixa autoestima i por a encarar situacions noves
• Mancances afectives
• Desajustos emocionals

Pel que fa als infants i adolescents d’ascendència estrangera, així com a les seves famílies, destaquem tant  les següents necessitats com els seus principals problemes:

• Desconeixement d’algunes regles de comunicació
• Coneixement precari del català i castellà en alguns casos
• Dificultats escolars i fracàs escolar
• Absència de models educatius familiars clars, i sovint absència de la figura paterna
• Assumpció de rols d’adults en el si familiar
• Més dificultats al temps d’integrar-se socialment
• Famílies que viuen de l’economia submergida
• Economia familiar molt precària
• Algun membre familiar involucrat en temes policials i penitenciaris

És a partir doncs d’aquest anàlisi de necessitats que el Centre Obert Joan Salvador Gavina emprèn la seva tasca destinada a fer minvar aquestes problemàtiques, així com a oferir models educatius alternatius. En aquest sentit, la funció psicopedagògica no és més que una eina més d'inclusió social que fa servir el centre.