Conclusions generals....

 Arribats a aquest punt de les pràctiques, considero que ja disposo de prous elements com per poder emetre unes bones conclusions, ben raonades i reflexionades.

Tal i com ja vaig descriure a les primeres entrades del blog, en el que primerament em vaig enfocar va ser en el context d'intervenció. Sempre he considerat que quan arribes a un lloc, el que has de fer és ubicar-te i fer tot el possible per adaptar-te a la forma de fer que hi ha. En l'àmbit professional del psicopedagog, penso que és fonamental tenir-ho present. No es pot entendre la pràctica professional de la psicopedagogia si no s'entén que en primer lloc el context de pràctiques és un centre obert, i en segon lloc aquest recurs està ubicat al barri del Raval de Barcelona. Per a mi aquests dos supòsits van ser un punt de partida. Abans de respondre a les preguntes del Qui?, Que?, Quan? i Com?, em vaig preguntar On. En altres assignatures dels estudis de psicopedagogia, com Anàlisi de casos o Models d'orientació i d'intervenció psicopedagògica, es contempla a les fases d'intevenció psicopedagògica l'anàlisi del context com la fase inicial del psicopedagog. En aquest sentit, vaig gaudir molt descobrint la idiosincràsia del barri, on viuen la gran majoria dels infants i adolescents que s'atenen al centre, i em va oferir un marc general que em van ajudar a entendre posterioment moltes de les dinàmiques que es donaven al centre, així com de les necessitats educatives que tenen molts infants. A banda del barri, calia tenir molt present el recurs propi on he de realitzar les pràctiques: el centre obert. Cal entendre quines són les seves funcions com a recurs socioeducatiu, tenint molt present que pertany a l'àmbit de l'educació no formal, així com al perfil d'infants i adolescents que atén

Una altra qüestió important a destacar és el rol que vaig adoptar durant les meves pràctiques. Pactat amb la tutora, vam acordar que estaria unes hores fent suport i observant l'atenció psicopedagògica individualitzada, però degut a que es reduïa a poques hores a la setmana i a que en alguns casos (depenent de l'infant atès), no era recomanable estar dues persones, vaig estar donant suport durant les estones de reforç als grups de mitjans (de 8 12 anys) i d'adolescents (de 12 a 16 anys). El fet d'haver estat present tant en les intevencions individualitzades com en les grupals, va suposar un enriquiment personal donat que em va donar una persectiva més àmplia sobre les possibilitats del psicopedagog. 

Si bé la tutora des d'un inici em va donar molta confiança i em va animar a participar i a intevenir quan fos necessari, sent un professional més, vam acordar que el més adequat era seqüenciar en fases progressives la meva intervenció per anar guanyant cada cop més més autonomia i seguretat, de forma que es donés un procés natural. Ho exposo en diferents fases:

1. Observació: fase inicial que em va servir pe ubicar-me, conèixer els infants i adolescents, l'equip educatiu, les dinàmiques del centre, el rol del psicopedagog, el context general d'intevenció.... Temporalització: mes d'octubre.
2. Adaptació: un cop disposat de suficient informació, havia de buscar un punt d'encaix al centre per sentir-me el més còmode possible. En aquest punt alguns nois i noies me va voler posar a prova i em va buscar els límits, però es va resoldre sense problemes. En aquesta fase em debatia si havia de començar a intervenir més activament o si encara havia de deixar una mica més de temps. Temporalització: mes d'octubre i mitjans del mes de novembre.
3. Actuació: en aquest cas ja havia guanyat confiança i els infants i adolescents ja em coneixien, esdevenia com a adult un altre model de referència a banda dels educadors o personal voluntari. Començava a fer les primeres intervencions. Temporalització: mitjans de novembre i primera quinzena de desembre.
4. Reflexió: és la fase que culmina tot l'anterior. Es tracta d'una reflexió general de tot el procés realitzat fins ara sobre les possibilitats de la psicopedagogia en un context de centre obert. En aquesta fase puc treure algunes conclusions sobre la psicopedagogia com a eina d'inclusió social, però sempre amb molta prudència i tenint clar que s'ha de sotmetre a una constant revisió ja que és una visió molt esbiaixada. A més a més, encara s'ha de contrastar amb el practicum II, on disposaré de molta més informació i el procés en si mateix estarà més arrelat. Temporalització: segona setmana de desembre.

He d'agrair que tant  la tutora com tot l'equip educatiu m'han facilitat molt les coses i m'han tractat com a un membre més de l'equip, acompanyant-me en tot moment i aclarint els dubtes que m'anaven sorgint. Aquest fet em va facilitar molt sobretot la fase d'adaptació, i ràpidament em va permetre agafar més confiança i seguretat. Malgrat haver diferenciat  el meu procés en fases per fer-ho una mica més clarificador, l'observació, adaptació, actuació i reflexió sempre han estat presents i han anat fluctuant segons la meva actitud i d'acord amb les situacions que em trobava. És evident que en un procés formatiu l'observació i la reflexió juguen un paper cabdal, i han de desembocar en una mirada crítica. A hores d'ara puc afirmar que he arribat a un punt des d'on puc tenir una mirada crítica, però s'ha d'anar construint progressivament respectant els tempos. Tinc la pretensió que amb aquesta mirada crítica pugui acabar les meves pràctiques havent assolit l'objectiu inicial de comprendre el paper que juga la psicopedagogia com a eina d'inclusió social, la qual em permet visualitzar la tasca del psicopedagog/a en un centre obert posant de rellevància les seves possibilitats reals, així com les seves limitacions. 

 Un aspecte que m'agradaria deixar reflectit són tant les situacions favorables com desfavorables viscudes durant les pràctiques, que direm èxits i dificultats en la present taula:

ÈXITS	DIFICULTATS
Acompanyament actiu de tot l’equip, en especial la tutora.	Els infants i adolescents tractaven de posar-me a prova contínuament per veure com responia.
Facilitació d’informació, accés a informes i altres informacions detallades d’interès pel meu procés.	En alguns moment he hagut de quedar-me sol  amb un grup sense ser referent.
Tenir el meu rol ben clarificat i saber els meus encàrrecs i responsabilitats.	Necessitat de l’equip perquè ràpidament fos un professional més (el centre necessita més recursos).
Facilitats per intervenir i passar d’un rol passiu a un rol actiu.	No tenir clar en algunes ocasions en quin grup m’havia d’ubicar o si havia d’estar en atenció individualitzada.
Reflexió permanent amb els/les educadors/es sobre el meu procés i la meva visió.	Manca de recursos psicopedagògics del centre.
La meva opinió com a personal extern al centre era tinguda en compte.	Falta de temps per conèixer més a fons alguns casos en particular.

Un tema del que m'agradaria deixar constància és que arribat al punt d'encarar la recta final dels meus estudis en psicopedagogia, penso que està molt destinat al context de l'educació no formal, l'escola, en detriment d'altres àmbits d'intervenció. M'hagués agradat que aquests estudis haguessin tingut una mica més d'apertura, ja que aleshores m'haurien ofert un marc d'actuació més ampli i per conseqüència ja hauria estat una porta d'entrada a altres contextos que no són necessàriament l'escolar.

També m'agradaria afegir tots aquells aprenentatges fets fins el moment, sempre en clau psicopedagògica (cal tenir present que són aprenentatges superficials atenent el curt recorregut que he tingut en les pràctiques):

• Com intervenir davant dels problemes de conducta.
• Com abordar diferents necessitats educatives especials.
• Com treballar en clau de multiculturalitat.
• Com dissenyar un pla de treball incloent les necessitats de reforç escolar al PEI (projecte educatiu individualitzat) dels infants i adolescents.
• Com dissenyar i adequar el suport a l'escolarització en el context d'un centre obert.
• Com cercar la implicació familiar en el procés educatiu dels fills.
• Com treballar en xarxa, cercant la col.laboració de diversos recursos i professionals que treballen de manera coordinada amb alguns infants i adolescents: Serveis socials, EAIA, CSMIJ, EAP, CEIPs, IES....

I ja per acabar les meves conclusions, m'agradaria recollir la meva particular detecció de necessitats. D'una banda, tant els educadors de grup com la psicopedagoga, no disposen de temps suficient com per poder dedicar-se tot el que els hi agradaria al reforç escolar. En el cas dels educadors/es, recordem que el reforç escolar no deixa de ser un eix més d'intervenció, que complementa altres actuacions: l'acció grupal, l'atenció individualitzada, l'atenció familiar, les coordinacions, les programcions, els PEIs... Per la qual cosa, casi no tenen temps material per preparar i dissenyar material de reforç que es pugui adaptar a les diferents necessitats educatives. En el cas de la psicopedagoga, no treballa a jornada completa i les seves hores casi les ocupa en l'atenció directa, raó per la qual no acaba de tenir els materials que li agradaria per a poder treballar. En aquest sentit, una necessitat detectada és la manca de material i de recursos psicopedagògics del centre. 

D'altra banda, es percep que el grup d'adolescents no acaba d'estar ben cohesionat degut a la diversitat de perfils i de necessitats diferents que hi han. Això provoca tensions en el grup i actituds hostils d'alguns nois enves uns altres que no s'acaben de defensar bé. Alguns comportaments freguen l'anomenat "bullying" o assetjament. Aquest tema s'ha parlat amb l'educadora referent i està un tant inquieta perquè va provant diferents tècniques i estratègies per contenir el grup però no acaba de donar els resultats esperats. S'ha deixat sense assistir al centre durat alguns dies a alguns nois per problemes de conducta, però el probema persisteix i no s'aborda en la seva totalitat. La necessitat detectada és, doncs, la manca d'un pla estratègic per abordar la resolució de conflictes i el bullying.

La meva tasca ara és reflexioanr entorn quina és la millor proposta d'intervenció que puc fer i que no només sigui d'interès pel practicum si no que també esdevingui un suport al centre i ajudi a solucionar de manera efectiva alguns problemes.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica III

La intervenció psicopedagògica, com diem, s'ha fonamentat en tres eixos. A banda d'haver reorganitzat la situació de la noia, orientant-la en el seu procés i identificant les seves necessitats educatives, i d'haver intervingut amb la família per tal de cercar la seva implicació en el procés de la seva filla, promovent un canvi d'actitud favorable, es va fer una coordinació amb la tutora de 6è de Primària. Per raons horàries, la psicopedagoga no va poder assistir a la reunió, de manera que l'educadora referent em va demanar que l'acompanyés ja que d'aquesta manera podria enriquir el meu procés formatiu, adquirint una visió més àmplia i multidisciplinar del cas. Malgrat que la psicopedagoga no podia assistir, el contingut de la reunió el va preparar prèviament amb l'educadora referent.

El dijous 27 de novembre, doncs, es va realitzar aquesta reunió al CEIP Collasso i Gil, escola  a la que assisteix la noia. La tutora va mostrar molt bona predisposició, amb una actitud molt oberta i col.laborativa. Els punts tractats a la reunió van ser els següents:

• Conducta general de la noia a l'escola.
• Actitud a les classes. 
• Presentació de les tasques i rendiment acadèmic.
• Relació amb la família.
• Explicació del pla de treball que es porta a terme des del centre.

La conducta de la noia és bona, en termes generals. La tutora valora que és molt respectuosa i gens problemàtica, però que a principis de curs, sobretot als mesos d'octubre i novembre, estava molt apàtica. En general la relació amb els companys és bona, però va comentar que algunes ocasions se la veia una mica aïllada i potser un tant distanciada de la resta. Mantenia principalment relació amb una altra noia, sent mot amigues. Necessitava participar més en les dinàmiques de grup. 

A les classes, tot i no donar problemes, sovint estava ausent i desconnectava amb molta facilitat de les explicacions dels mestres. Fins a mitjans de novembre, no presentava les tasques amb regularitat, no s'apuntava les coses a l'agenda i se la veia despistada i desmotivada. La tutora també comenta que tots els mestres apunten a que la noia té molt poca autoestima i que està molt bloquejada. Algunes assignatures les va superant amb dificultats però les matemàtiques i el català són les que més li costen.

Comenta també que la noia  assisteix i marxa sola del centre, sempre acompanyada de la noia amb la que té més vinculació. La tutora mai ha vist la mare, per la mateixa raó que al centre obert (horaris laborals), i amb el pare s'ha trobat un cop en una entrevista. En la reunió mantinguda, va percebre que el pare era molt exigent amb la noia, i que només es preocupava pels resultats acadèmics, deixant en un segon pla factors emocionals o motivacionals de la seva filla. La tutora va intentar fer-lo veure de la implicació que havia de tenir amb la seva filla, així com de l'actitud que havia de tenir per tal d'ajudar-la, perquè la noia té potencial i pot rendir més.

Per part del centre obert, s'explica la situació de la noia i de l'evolució favorable que ha anat fent des que es va iniciar al curs. Es posa sota coneixement de la tutora que la noia rep suport psicopedagògic, fet que valora molt positivament com a una gran ajuda. Es posen de rellevància moltes coincidències en quat a l'actitud de la noia, que manifesta en els dos entorns. Així mateix, l'educadora exposa el pla de treball que s'està seguint amb la noia, amb les inquietuds i deteccions de necessitats que s'han fet des del centre obert. Es cerca de manera explícita la complicitat de la tutora per treballar de manera coordinada i d'impulsar la noia en el seu procés. Tanmateix, la tutora admet canvis favorables molt significatius de la noia, que coincideixen quan es va reorganitzar la seva situació a efectes psicopedagògics. 

Ambdues professionals es mostren convençudes que es va en la bona direcció i que la noia acabarà per donar el millor de si mateixa. Es fixen els següents acords:

• Fer un seguiment actiu del procés de la noia.
• Manenir una comunicació activa entre l'escola i el centre obert, en total cooperació. Es valora la via email com el canal de comunicació més ràpid i eficaç per donar qualsevol informació.
• Tornar a fer una reunió de coordinació al mes de febrer.
• Mantenir un discurs compartit amb el pare, cercant la seva implicació.
• Fer més partícep la noia en el seu procés, fer-la conscient de les capacitats i ajudar-la a treballar inseguretats.

A tall de conclusions, valoro molt positivament haver participat en aquesta coordinació ja que he viscut personalment com es treballa la col.laboració entre centres, que tot i ser els dos educatius, pertanyen a contextos ben diferents (formal i no formal). La col.laboració entre professionals, és una peça clau que forma part de la tasca quotidiana del psicopedagog. Sense la implicació de diferents professionals és pràcticament impossible abordar un cas amb èxit. Els trets que valoro molt en aquesta coordinació són:

• Confiança entre professionals.
• Aportacions constructives.
• Comunicació fluïda.
• Predisposició per col.laborar.
• Actitud de compartir tasques i d'implicar-se en un cas.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica II

Una altre eix d'intervenció que es va dur a terme a va ser amb la família. Cal dir que l'àmbit d'actuació del centre obert contempla no només l'atenció dels infants i adolescents si no també l'atenció familiar. En aquest sentit, són moltes les iniciatives que des del centre es porten a terme per vincular les famílies a la realitat del centre i per acompanyar-los en el procés educatiu de llurs fills.

Tal i com ja s'ha exposat en el cas de K.R.B, una dels problemes detectats era la pressió que rebia des de casa. El pare és la principal figura referent amb el centre, ja que la mare té horaris laborals que impediexen que pugui assistir al centre. En entrevistes anteriors realitzades amb el pare i en converses informals quan ve a recollir a la seva filla a la sortida, es percebia una persona amb una manera d'entendre l'educació molt tradicional, i amb poca sensibilitat per entendre que la seva filla malgrat els resultats s'esforçava i per tant calia animar-la. L'educadora referent i la psicopedagoga doncs van decidir abordar el tema, i van fer una intevenció familiar amb el pare. Les dues professionals van creuere convenient que no estigués present en les dues enrevistes que es van fer, ja que tres persones era molt un tant excessiu. 

Les demandes del pare eren les següents:

• La seva filla havia d'aprovar totes les assignatures.
• A casa havia de fer lectura i estudiar malgrat fer-ho al centre obert
• La seva filla no aprovava perquè es podia esforçar encara més.

Els punts  que va detectar la psicopedagoga per poder intervenir van ser:

• Una visió distorsionada sobre la realitat de la seva filla
• Incapacitat per comprendre que incideixen factors emocionals i motivacionals en l'educació.
• Dificultats per percebre que la seva filla necessitava més atenció i afecte, i que tenia alguns problemes d'integració.
• Dificultats per entendre que a la seva filla li costava el català.
• Una actitud sobre l'educació molt tradicional que encara bloquejava més a la seva filla, afegint més pressió, fent comentaris del tipus: "La letra con sangre entra", o amenaces dient que si no aprova enviarà la noia a Equador amb els avis.

El pla de treball sortint va ser:

• Canviar el discurs sobre la seva filla i no jugar amb les amenaces.
• Buscar espais de trobada a casa perquè parlin sobre com se sent la noia a l'escola, ensenyar-li l'agenda, fer deures conjuntament....
• Animar-la i fer-li un reforç positiu quan aprovi o tregui una bona nota, reconèixer els mèrits.
• No pressinonar-la i no convertir el seu procés educatiu en una negociació d'interessos.
• Apropar-se més a la seva filla des de la vessant emocional.
• Fer-lo entendre que el procés eduatiu és integral i que per tant engloba molts factors, no només l'estrictament acadèmic.

Aquests temes es van abordar en dues entrevistes, i progressivament el pare va anar canviant el discurs i l'actitud, al temps que la noia se sentia més alleugerida. El pare va comprovar com els esforços de la noia ja eren un mèriten sí mateixos, i que els resultats ja vindrien més tard. Quan més endavant des de l'escola van donar informes positius de la noia i quan es van començara veure els primers resultats favorables, el pare es va relaxar més. La situació segueix la bona direcció, i progressivament el canvi d'actitud del pare és directament proporcional als bons resultats de la noia.

El cas de K.R.B: Intervenció psicopedagògica I

En una altra entrada ja vaig exposar una intervenció que vaig decidir incloure en el meu blog per la forma que es va adoptar al temps d'intervenir. Ara m'agradaria comentar el cas d'una noia de 6è de primària que assisteix a les sessions amb la psicopedagoga., degut a la riquesa d'actuacions que està requerint que són d'especial interès psicopedagògic i també pel meu procés formatiu:

La noia és d'origen equatorià i fa 4 anys que resideix a Barcelona. L'adaptació i integració escolar l'ha costat molt, i en aquest sentit el centre obert com a  recurs l'he està resultant un gran suport. Fruit de la intervenció i detecció de necessitats de l'educadora referent, es va plantejar el cas a la psicopedagoga, la qual va valorar la necessitat d'atendre-la. Entre d'altres, la detecció de necessitats van ser:

• Problemes d'atenció i concentració.
• Baix rendiment acadèmic.
• Una baixa autoestima que dificultava el seu progrés escolar.
• Molta inseguretat i poca tolerància a la frustració
• Dedicació de molts esforços i temps en fer deures i estudiar que després no venien recompensats amb la nota.
• Molta pressió familiar per aprovar que bloquejava encara més a la noia.

El Pla de treball realitzat va tenir tres eixos:

1. Intervenció psicopedagògica.
2. Entrevistes familiars.
3. Coordinació amb l'escola.

Exposaré el desenvolupament de cada eix, però en entrades al blog diferents per tal de no carregar excessivament d'informació una mateixa entrada. En aquest cas, explicaré tot el procés dut a terme fins a la data en quant a l'atenció psicopedagògica.

La noia ha fet un procés formidable. En quant a la seva actitud i la seva predisposició a treballar, ha estat molt bona. Ha valorat aquest recolzament i en tot moment acceptava l'ajuda de la psicopedagoga, així com els suports de l'educador al temps de fer el reforç grupal. En les sessions, d'una hora aproximadament, la psicopedagoga treballava d'una manera molt individualitzada les següents qüestions:

• Suport al deures/estudi escolar, fonamentalment en les àrees de matemàtiques i llengua catalana.
• Ensenyament de tècniques i estratègies d'estudi.
• Seguiment de l'agenda i organització de les tasques.
• Espai de reflexió sobre el propi procés seguit, posant de rellevància èxits aconseguits i dificultats.

La noia assisteix dos cops per setmana (dilluns i dimecres), i cap a mitjans del mes de novembre ja es van a començar a veure els primers canvis: presentació de les tasques encomanades, superació d'alguna prova, canvis en la seva actitud i millora de l'autoestima, ús adequat de l'agenda com a eina d'aprenentatge i organització...